El Col·legi de Periodistes es pronuncia sobre la crisi que viu la nostra professió que a les comarques tarragonines s'ha aguditzat els darrers mesos. No diu noms i cognoms però tots sabem de qui parlen. Esperem que si els periodistes afectats per aquestes conductes més que discutibles i sovint miserables d'alguns empresaris de la comunicació trobin el suport del Col·legi.
CRIDA ALS PERIODISTES DEL CAMP DE TARRAGONA
Els últims mesos els periodistes del Camp de Tarragona assistim a una intensa mobilitat laboral. Una part d’aquests moviments responen a noves oportunitats de feina. Benvinguda sigui aquesta renovació laboral i professional, que hauria de permetre, també, un progressiu i sa relleu generacional. Però aquest procés ha coincidit en el temps amb una evident crisi empresarial que posa en perill no tan sols l’estabilitat laboral sinó la qualitat professional dels periodistes de les comarques de Tarragona.
No és acceptable que hi hagi professionals que treballin pràcticament sense horaris ni descans sota l’amenaça de no cobrar ni tan sols els sous endarrerits. Ni que un cop esgotades les forces, els que pleguen d’una empresa no cobrin la liquidació que els correspon, els dies treballats i les vacances pendents.
Aquesta és la conseqüència de pensar que es poden posar en marxa mitjans de comunicació basats exclusivament en la capacitat de sacrifici de periodistes mal pagats, que treballen en condicions professionals inacceptables, o que un diari recuperarà les vendes perdudes, o les compensarà, acomiadant un fotògraf o aprimant la plantilla de redactors.
El mal que els productes periodístics resultants d’aquestes irresponsabilitats suposen per a la societat democràtica és difícil de valorar. Però tant els anunciants com les administracions i també els ciutadans consumidors haurien d’exigir a tothom i a tot arreu el respecte al principi que tot mitjà de comunicació informatiu compleix un paper de servei públic. Com a tal té l’obligació de respectar el codi deontològic i de garantir als seus professionals les condicions de feina necessàries per aplicar-lo.
Els encarregats de difondre aquests principis entre la ciutadania que consumeix informació, els anunciants que la fan viable econòmicament, i les administracions que atorguen subvencions, ajudes i publicitat, som els mateixos professionals: els periodistes. I en aquesta tasca difícilment podem comptar amb els mitjans on treballem. Per això des de la Junta de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya fem una crida a tots els periodistes, col·legiats i no col·legiats, a denunciar aquesta situació a tot arreu on ens sigui possible. En la defensa de la professió ens hi juguem molt més que els nostres llocs de feina.
Tarragona, 19 d’octubre de 2007
Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Tarragona
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
30 comentaris:
Ara apareixen els inútils del col·legi de periodistes. Ara aneu a la merda...
ara s'adonen que el psc-psoe està fent desbandada de periodistes cap a les seves seus.
jo em vull fer militant del psc i amic de la flori
És evident que la diferència entre els sous que es cobra en el món periodístic i el que ofereix el PSC a les administracions és evident.
Per tant és comprensible que acceptin ofertes o fins i tot justifiquin que Ballesteros faci 4 entrevistes el mateix dia, tot i ser conscients que el periodista de partit queda marcat en certa mesura. Però en una Legislatura cobraran més que en una dècada als diaris.
Comprensible dic, però no podem oblidar que amb això, el que intenten fer des del PSC és una mena de mordassa mental per molts periodistes que ara mai s'enfrontaran al poder de l'aparell del PSC: poden hipotecar el seu futur. Només s'ho poden permetre (amb amenaces però) Barbeta i els intocables de CiU, però a les provícies és una altra cosa.
a mi em perdonareu però la premsa escrita té els dies comptats i els periodistes busquen refugi on poden, ara surt tant de periodista partidista, al final la veritat sempre surt a la llum pública i qui no fà be la seva feina, la feina li passa factura
auuuuu diooooosssss !!!!!
Però que espereu dels que manen al Col·legi. SI SÓN ELS PRIMERS QUE DONEN PEL SAC (per dir-ho fínament) ALS SEUS TREBALLADORS I TREBALLADORES!!!!!!!!!!!!!!!!!! I que més valdria que presentés la seva renúncia, i de pas, de la feina que ocupa.
En el meu nom, No
En referència al comunicat del col•legi de Periodistes, delegació de Tarragona, que he rebut avui, dir-vos en primer lloc que almenys, ho signi algú, sigui el president , el secretari o la junta (les circulars han d'estar sempre signades; premissa important)
En segon lloc que feu tard, molt tard, en aquestes manifestacions, ja que els problemes dels periodistes, que poseu de manifest, són vells, massa vells i que precisament no es corresponen amb les declaracions, que va fer fa poc el president del col•legi al Diari, a qui demano pel seu desinterès i desinformació(que trist per a un periodista) la immediata dimissió.
No tots tenim la "sort" de treballar per a les diferents administracions que ens permeten tenir el cul ben assegut i l’estomac ben ple.
La vostra representativitat és la mateixa que pot tenir un espia sord al davant la CIA. Afineu els sentits i que aquests us porten a entendre els sentiments d'un col•lectiu maltractat i deixar-vos de "Xuminades" (cursets, llibres, borsa de treball, sopars “off de record” petxines i "almejas" i mariconades varies , etc)
Mentrestant, anar-vos-en a fer punyetes.
19 / octubre / 2007 21:14
En el meu nom, tampoc dijo...
En el meu nom, tampoc
“A buenas horas mangas verdes”, ara us desperteu? ara us assabenteu, que la professió i els professionals del camp de Tarragona estan maltractats i en precari?
La professió a Tarragona porta molts anys en precari i amb periodistes represaliats i no heu mogut un sol dit.
El col•legi de periodistes d'aquesta demarcació, només ha servit i s'ha utilitzat com a trampolí perquè els diferents presidents que han estat i estan l'utilitzen per projectar la seva vida laboral.
Si en alguna ocasió s'ha mogut un dit per algun professional, ha estat el Sindicat de periodistes el que ho ha fet,... vosaltres com a col•legi, no sou representatius del col•lectiu en res, esteu per sobre del bé i del mal, la vostra realitat i la de molts col•legiats disten molt.
Continuar organitzant sopars “off de rècord”, que nosaltres ja ens preocuparem de poder cobrar per menjar cada dia, almenys un entrepà.
20 / octubre / 2007 10:10
Penjats...
Us he donat en dos dies, material per a tres posts, almenys feu algú esment.
-mès Tarragona (18 / octubre / 2007 19:15)
-Article Ramon Pedròs(19 / octubre / 2007 09:45)
-Col•legi de Periodistes (19 / octubre / 2007 21:14) aquest també te’l vaig enviar al teu bloc, Jordi.
Diuen que es de ben nascuts el ser agraïts.
Seguirem informant, o al millor no dit res més.
Els peridisteu sou pitjors que els metges. Només penseu en vosaltres i quan a les empreses hi ha altre gent que no cobra no existeixen.
Per altre part sou una colla d'hipòcretes, perdó com que no podem generalitzar ja que sempre hi ha gent profesional, direm que molts dels "mals" anomenats periodistes per un costat "prediquen" el codi deontologic i per altre part son totalment parcials amb les seves accions i comentaris.
A on anirem a parar si una part de la gent que ens ha de informar ho fa de forma esviaixada.
En la direcció del col·legi hi ha caps de premsa. El dia que hi hagi periodistes en parlarem. El comentari anònim del col·legi diu que cal fer alguna cosa, però no diu qui diu que cal fer alguna cosa, ni de quina cosa es tracta. O sigui que diu que tot segueix igual, que no hi ha res a fer, que ningú mogui un dit. De fet, és el que ha dit sempre. De tant en tant treuen un comunicat per justificar el sou, i s'estan mesos sense dir res. Quan el Col·legi fixarà un sou mínim acceptable per treballar de periodista, quan farà alguna activitat que interessi a algun dels col·legiats, quan s'interessarà per la gent que és despedida, serà un lloc on poder anar a buscar feina... quan servirà per alguna cosa?
Micu, no estic d'acord amb el que dius. Els periodistes som els qui denunciem els problemes laborals dels altres, sovint de gent que cobra més, millor i que té contracte i conveni, cosa que nosaltres no.
No denunciem mai els nostres problemes i aquesta és una gran falla. Volem fer la feina el més dignament possible i amb la situació de precarietat actual és gairebé impossible.
Son moltes hores de treball, d'aquí cap allà.
Abans un periodista feia un parell d'articlets al dia i tenia temps per investigar, així les noticies sortien contrastades i dignes. Avui en dia, un periodista fa la feina de tres i, com que demostra que pot, a vegades li encarreguen la de quatre i la de cinc. Així és dificil fer la feina ben feta. Necessitem un marc legal amb un conveni de mínims. Sinó, la professió anirà desapareixent i l'únic que quedaran seran secretaris encarregats de fer copi-pegui amb les notes de prensa dels gabinets. I això ja no serà periodisme!.
Totalment d'acord amb l'últim comentari. Senyors del Col·legi de Periodistes (o de caps de premsa). Moveu-vos ja i reclameu un conveni digne per a la professió, on tenir la carrera sigui un requisit, on es posi fre als periodistes-autònoms per a un sol mitjà, on es delimitin les funcions dels professionals, i on, sobretot, es posi un sou mínim, com a tot arreu! Moveu el cul ja i deixeu-Pregunto, algú del Col·legi s'ha posat en contacte amb els treballadors del Més o de Canal Català?
Fins hi tot hi ha comercials que van de periodistes, com el David Àrias. Algú pot fer quelcom per treure peces com aquestes del mercat de la comunicació?
...la empresa periodistica es, y siempre será de kualkiera menos de los periodistas, a no se k además de periodista uno tenga lo kojo... de ser tb empresario.
Lo demás es 'soñar', menos palabras y retorika barata de facultad, y más eurakos encima de la mesa, ki paga mana nen.
¿ que hizo el Colegio cuando expulsaron injustamente a Salud Muñoz por escribir lo que todo Tarragona sabia sobre Angel Fernandez y Jose Luis Garcia ,,,,nada
¿que hizo cuando la sentencia fue clara y esclarecedora nada de nada
es una verguenza
És trist el fet que molts periodistes de Tarragona i Reus hagin hagut d'anar a treballar a Barcelona i a altres llocs per la precarietat de la feina a casa nostra. Aquesta fugida de professionals, moltes vegades perquè no tenen més remei, és una pèrdua que es va repetint de manera esglaonada amb altres professionals que acaben fent el mateix. La mobilitat excessiva mai no és bona. No és normal que es vulgui fer bon periodisme amb quatre duros, com és el cas de l'Aquí, el Més, Més TV, el Punt i ara també el Diari de Tarragona.
El problema es que la profesión periodisitca, personal y empresas no son imparciales, se han dejado "comprar" y manipular por los políticos sobre todo del psc, que ahora hasta tiene una regidora en el Ayuntamiento. Si no que diga el Diair que pasó cuando lo fueron a ver "el bueno, el feo y el malo", en cuanto a la Sole Muñoz que explique cuanto le pagaron y que le han dado, lo de A. Fernandez fué a por él (ver informe de Ponç Mascaró) en cuanto AJ. L. Garcia, el único buen promotor que tiene Tarragona, pero ahora se ha cansado de "tirar" del carro y que encima le digan especulador. Todo por que a los periodistas os va el magnificar y presentar como os da la gana las cosas, solo hace falta ver como habeis tratado el tema de haverse cargado la fachada marítima; del POUM venga decir "expropiación" que no sale por ningún lado en el Plan, el trato de los insultos de la cena a Nadal, el tema de las targetas, que ni habeis pedido que os enseñen la famosa "teletac (existe?).
Alguna vez alguno de vosotros ha denunciado con nombres y apellidos,a mercenarios como carles abello y otros de su calaña,que solo se han dedicado a despedir y limpiar a periodistas que les estorbaran al amo que en cada momento le servia ,diari de tarragona ,mes tarragona etc.mientras no denuncies los atropellos y abusos y no se haga limpieza ,sabeis perfectamente la mayoria de vosotros que lo teneis muy crudo.
Ser periodistia, avui en dia, i més a Tgna, és una utopia. O tens el cul assegurat (ja sigui per la feina o per l'economia familiar, sent fill de o cosí de...) o bé t'ho acabes plantejant. I no només per qüestions de nòmina i de condicions laborals sinó per la desmotivació que suposa veure com malgrat la teva actitud, l'esforç i la dedicació sempre t'acaba passant algú per davant només pel sol fet de ser recomanat/ada. I això, és clar, cansa, esgota... Col·legi de Periodistes? Vergonya us hauria de fer! Mai he confiat amb vosaltres; la vostra posta en escena no se la creu ningú, ja...
Al grup 100% hi ha problemes. És cert. Però a la resta de mitjans de comunicació es paga amb normalitat. Sous baixos per als qui acaben de començar --és cert-- i sous més dignes (alguns, dëu n'hi dó) als que ja tenen una certa experiència. En vull deixar constància perquè s'està donant una imatge patètica de la professió periodística, que dóna la sensació que està impulsada pel sector rebotat que existeix en tot col·lectiu.
I pel que fa als que opten per canviar de feina i fer cap a institucions o partits, cal consdiderar-ho legítim. Guanyen en sou (això és relatiu perquè els contractes són eventuals) i en horari. En això de l'horari sí que no hi ha remei. Treballar de periodista, per definició, vol dir treballar amb horaris difícils. Pitjor ho tenen a la indústria, on sovint els torns fan impossible muntar-se una vida organitzada...
Encara es fa bon periodisme. Diaris, ràdios i teles (també locals) ho demostren cada dia, encara que no es vulgui veure...
Optimista, FEST-HO MIRAR!!
optimista,què entens tu per sous més dignes? 1.000 euros? 1.800? 2.000?
En algunes ocasions em fa vergonya dir que sóc periodista: no crec que es pugui contrastar ni la meitat de la info que ens arriba, i la que sí es pot "verificar" acaba perdent qualitat per la pressa, les pressions, les limitacions d'espai, etc. En fi, a això cal sumar-li les poques alternatives per guanyar un sou digne: per fer carrera o bé t'arrossegues i trepes (llepant i rellapant on calgui, sibilinament, és clar. Això vol dir: entrar a la roda de sopars, calçotades i berenars... entre col·legues o caçadors de talents) o, si combregues amb el periodisme "genuí", el de la redacció, el del treball a peu de canó, t'has de conformar en estancar-te (i estancar-te, al nostre sector, és no superar l'estigma del mileurista o arribar als 1.200-1.300, com a molt). Jo sóc dels que he preferit no polititzar-me (no en sabria) i per tant, he descartat la carrera reptil (molt freqüent)... Antes muerto (abans reinventar-me) que sencillo (que fer veure que sóc periodista per acabar sent cronista)!!!!
En relació a l'últim anònim. Som iguals. I, és més, conec almenys tres casos de periodistes de redacció que últimament han rebutjar ofertes potents del sector polític-institucional i han preferit quedar-se a una redacció. O sigui, com deia abans, no tot està perdut. I insisteixo: no vull dir noms, però encara hi ha bons periodistes i encara es pot fer bon periodisme. No és fàcil, però se'n pot fer.
1.300 euros! jo només els veig per la paga doble!! i crec que passa el mateix amb la majoria de periodistes. O no?
El Col·legi no hauria d'acceptar l'intrusisme laboral, però en realitat un llicenciat en Història n'ha estat president (Carlos Abelló). El Col·legi i els sindicats no haurien de permetre sous com els que es paguen en lagunes ràdios o televisions (600-800 euros al mes, senyors, una vergonya!).
Avui dia s'entén per sou digne el mileurisme als vintipocs anys i els 30.000 anuals en el cas de llicenciats amb experiència que ronden els 30 anys. Amb l'experiència, en totes les professions s'acaba guanyant més.
Els periodistes comencen per 600 (o 200-300, de pràctiques...) i s'estanquen sobre els 1.000-1.300 al mes quan ja tenen experiència.
Crec que no és insultant, i el problema base, que qualsevol faci la nostra feina i que la gent accepti sous per sota la legalitat.
Si esteu disposats a tallar aquesta qüesió d'arrel, ens col·legiarem. Si no, què feu? A què us dediqueu? I deixeu que entrin joves per donar aire nou, almenys.
Ei, ke soc periodista i penso ke els professionals ens hem ekivocat des de fa temps. Estar col·legiats és secundari, però estar SINDICATS és prioritari i tots passem bastant d¡això. El sindciat de periodistes fa molt de temps ke sta venut. Aki, en els mitjans del Camp, els unics ke es mouen encara ke els marginin informativament son els de la ugt i ho dic per ke conec el tema en primera persona. On estan les vagues i les mobilitzacions??? Pensem ke plorant pels racons de la blogosfera arreglarem les coses???
Qui és aquest famós Carles Abello que tots en parleu d’ell?
Per a anonim 11.21h
Carles o Carlos Abelló, va ser sotsdirector de Diari de Tarragona durant molts anys. El van fixar fa poc al grup 100% (més TV). És germà de l'actual sotsdelegat del govern i marit d'una fotoperiodista.
Ahora lo mío.
Un company que va deixar la feina va dir-me que per cada lloc que es quada vacant hi ha deu o vint joves promeses del periodisme esperant agafar el lloc per la meitat del que cobrava el titular. Així que la empresa, contenta. Que marxi aquest que porta tants anys i tants triennis i amb el seu sou contractem a dos o tres... negocio redondo.
Obliden que aquest que marxa, marxa amb l'agenda plena de contactes insubstituibles i el disc dur ple de dades , coneixements i persones que fan que en els seus articles es vegi de seguida allò que diuen del background
Publica un comentari a l'entrada