Els periodistes Pere Francesch i Miquel Codolar, que fins ara treballaven a la secció de Tarragona del Diari, marxen. Se n'aniran a treballar a l'Agència Catalana de Notícies, a Barcelona. Que tingueu sort!
13 comentaris:
Anònim
ha dit...
El mercat de periodistes està en plena ebullició. Qui ocuparà les dues vacants? Algun nom?
Els últims mesos els periodistes del Camp de Tarragona assistim a una intensa mobilitat laboral. Una part d’aquests moviments responen a noves oportunitats de feina. Benvinguda sigui aquesta renovació laboral i professional, que hauria de permetre, també, un progressiu i sa relleu generacional. Però aquest procés ha coincidit en el temps amb una evident crisi empresarial que posa en perill no tan sols l’estabilitat laboral sinó la qualitat professional dels periodistes de les comarques de Tarragona.
No és acceptable que hi hagi professionals que treballin pràcticament sense horaris ni descans sota l’amenaça de no cobrar ni tan sols els sous endarrerits. Ni que un cop esgotades les forces, els que pleguen d’una empresa no cobrin la liquidació que els correspon, els dies treballats i les vacances pendents.
Aquesta és la conseqüència de pensar que es poden posar en marxa mitjans de comunicació basats exclusivament en la capacitat de sacrifici de periodistes mal pagats, que treballen en condicions professionals inacceptables, o que un diari recuperarà les vendes perdudes, o les compensarà, acomiadant un fotògraf o aprimant la plantilla de redactors.
El mal que els productes periodístics resultants d’aquestes irresponsabilitats suposen per a la societat democràtica és difícil de valorar. Però tant els anunciants com les administracions i també els ciutadans consumidors haurien d’exigir a tothom i a tot arreu el respecte al principi que tot mitjà de comunicació informatiu compleix un paper de servei públic. Com a tal té l’obligació de respectar el codi deontològic i de garantir als seus professionals les condicions de feina necessàries per aplicar-lo.
Els encarregats de difondre aquests principis entre la ciutadania que consumeix informació, els anunciants que la fan viable econòmicament, i les administracions que atorguen subvencions, ajudes i publicitat, som els mateixos professionals: els periodistes. I en aquesta tasca difícilment podem comptar amb els mitjans on treballem. Per això des de la Junta de la demarcació de Tarragona del Col•legi de Periodistes de Catalunya fem una crida a tots els periodistes, col•legiats i no col•legiats, a denunciar aquesta situació a tot arreu on ens sigui possible. En la defensa de la professió ens hi juguem molt més que els nostres llocs de feina.”
Tarragona, 19 d’octubre de 2007
Col•legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Tarragona
En el meu nom, No En referència al comunicat del col•legi de Periodistes, delegació de Tarragona, que he rebut avui, dir-vos en primer lloc que almenys, ho signi algú, sigui el president , el secretari o la junta (les circulars han d'estar sempre signades; premissa important) En segon lloc que feu tard, molt tard, en aquestes manifestacions, ja que els problemes dels periodistes, que poseu de manifest, són vells, massa vells i que precisament no es corresponen amb les declaracions, que va fer fa poc el president del col•legi al Diari, a qui demano pel seu desinterès i desinformació(que trist per a un periodista) la immediata dimissió. No tots tenim la "sort" de treballar per a les diferents administracions que ens permeten tenir el cul ben assegut i l’estomac ben ple. La vostra representativitat és la mateixa que pot tenir un espia sord al davant la CIA. Afineu els sentits i que aquests us porten a entendre els sentiments d'un col•lectiu maltractat i deixar-vos de "Xuminades" (cursets, llibres, borsa de treball, sopars “off de record” petxines i "almejas" i mariconades varies , etc) Mentrestant, anar-vos-en a fer punyetes.
La veritat és que avui tota la gent de l'equip que vam portar al Diari de Tarragona, i han volgut que els ajudéssim, ara tenen feines millors. Vam prometre que no ens desentendríem de ningú a qui haguessim enrolat amb la il·lusió que teníem d'intentar fer un Diari diferent. I ho hem complert. Crec que el Miquel i el Pere eren els últims que quedaven.
Això vol dir dos coses. Una, que som gent de paraula. I dos, la més important, que la gent que vam agafar son molt bons, perquè tots han trobat altres feines, millors feines, amb facilitat. Tots son grans professionals, ho han demostrat al Diari i ho demostraran allà on siguin.
Òbviament, entre els que es queden al Diari també hi ha gent molt vàlida.
Molta sort al Miquel i al Pere, i també als que s'esforcen per treure al carrer cada dia el Diari de Tarragona.
En el meu nom, tampoc “A buenas horas mangas verdes”, ara us desperteu? ara us assabenteu, que la professió i els professionals del camp de Tarragona estan maltractats i en precari?
La professió a Tarragona porta molts anys en precari i amb periodistes represaliats i no heu mogut un sol dit. El col•legi de periodistes d'aquesta demarcació, només ha servit i s'ha utilitzat com a trampolí perquè els diferents presidents que han estat i estan l'utilitzen per projectar la seva vida laboral. Si en alguna ocasió s'ha mogut un dit per algun professional, ha estat el Sindicat de periodistes el que ho ha fet,... vosaltres com a col•legi, no sou representatius del col•lectiu en res, esteu per sobre del bé i del mal, la vostra realitat i la de molts col•legiats disten molt. Continuar organitzant sopars “off de rècord”, que nosaltres ja ens preocuparem de poder cobrar per menjar cada dia, almenys un entrepà.
És important que es vegi que no tots els jefes son iguals. També n'hi de bons com el Toni Piqué que si prenen compromisos com pujar sous o ajudar la seva gent a trobar altres feines els compleixen.
Es la veritat. Cap altre director del Diari De Tarragona va batallar tant amb l'amo per apujar els salaris de la gent que s'ho mereixia. Els altres, mutis.
L'Antoni Coll, l'home de la plumilla, aquell que l'únic que fa és preocupar-se pel bisbe i per anar a missa cada dia. De millorar les condicions laborals dels pencaires, res de res.
Som un grup de periodistes del Camp de Tarragona que ens divertim en aquest bloc explicant l'altra cara de la política. Formem part del col·lectiu Anna Plaza, Azahara Palomares, Carina Filella, Cristina Centelles, David Fernàndez, Dolça Tello, Edurne Seco, Jordi Prades, Jordi Suriñach, Josep Escaño, Josep Suñé, Maria Fernández Noguera, Miquel Codolar, Montse Cartañà, Montse Riart, Núria Valls, Olga Piqueras, Oriol Aymí, Òscar Messeguer, Òscar Palau, Pere Francesch, Roser Matas i Sara Sans.
Per què el Saló dels Penjats i la Galeria dels Monstrus? Doncs perquè és el nom popular de dos espais, plens de personatges il·lustres, que han estat testimonis de molts episodis de la política. Llàstima que les pedres no parlin! El Saló dels Penjats, situat després del Saló de Sessions, és una emblemàtica sala on es reuneix la comissió de govern de Tarragona i, de tant en tant, s'hi fa alguna roda de premsa. La Galeria dels Monstrus presideix la sala noble del palau consistorial de Reus i aplega una col·lecció de trenta-cinc retrats.
Correu electrònic: penjats@salodelspenjats.cat
13 comentaris:
El mercat de periodistes està en plena ebullició. Qui ocuparà les dues vacants? Algun nom?
Aviat ho sabrem...
en Miquel és un periodista extraordinari. Espero que tinguis molt èxit.
Gràcies per tot.
“CRIDA ALS PERIODISTES DEL CAMP DE TARRAGONA
Els últims mesos els periodistes del Camp de Tarragona assistim a una intensa mobilitat laboral. Una part d’aquests moviments responen a noves oportunitats de feina. Benvinguda sigui aquesta renovació laboral i professional, que hauria de permetre, també, un progressiu i sa relleu generacional. Però aquest procés ha coincidit en el temps amb una evident crisi empresarial que posa en perill no tan sols l’estabilitat laboral sinó la qualitat professional dels periodistes de les comarques de Tarragona.
No és acceptable que hi hagi professionals que treballin pràcticament sense horaris ni descans sota l’amenaça de no cobrar ni tan sols els sous endarrerits. Ni que un cop esgotades les forces, els que pleguen d’una empresa no cobrin la liquidació que els correspon, els dies treballats i les vacances pendents.
Aquesta és la conseqüència de pensar que es poden posar en marxa mitjans de comunicació basats exclusivament en la capacitat de sacrifici de periodistes mal pagats, que treballen en condicions professionals inacceptables, o que un diari recuperarà les vendes perdudes, o les compensarà, acomiadant un fotògraf o aprimant la plantilla de redactors.
El mal que els productes periodístics resultants d’aquestes irresponsabilitats suposen per a la societat democràtica és difícil de valorar. Però tant els anunciants com les administracions i també els ciutadans consumidors haurien d’exigir a tothom i a tot arreu el respecte al principi que tot mitjà de comunicació informatiu compleix un paper de servei públic. Com a tal té l’obligació de respectar el codi deontològic i de garantir als seus professionals les condicions de feina necessàries per aplicar-lo.
Els encarregats de difondre aquests principis entre la ciutadania que consumeix informació, els anunciants que la fan viable econòmicament, i les administracions que atorguen subvencions, ajudes i publicitat, som els mateixos professionals: els periodistes. I en aquesta tasca difícilment podem comptar amb els mitjans on treballem. Per això des de la Junta de la demarcació de Tarragona del Col•legi de Periodistes de Catalunya fem una crida a tots els periodistes, col•legiats i no col•legiats, a denunciar aquesta situació a tot arreu on ens sigui possible. En la defensa de la professió ens hi juguem molt més que els nostres llocs de feina.”
Tarragona, 19 d’octubre de 2007
Col•legi de Periodistes de Catalunya.
Demarcació de Tarragona
En el meu nom, No
En referència al comunicat del col•legi de Periodistes, delegació de Tarragona, que he rebut avui, dir-vos en primer lloc que almenys, ho signi algú, sigui el president , el secretari o la junta (les circulars han d'estar sempre signades; premissa important)
En segon lloc que feu tard, molt tard, en aquestes manifestacions, ja que els problemes dels periodistes, que poseu de manifest, són vells, massa vells i que precisament no es corresponen amb les declaracions, que va fer fa poc el president del col•legi al Diari, a qui demano pel seu desinterès i desinformació(que trist per a un periodista) la immediata dimissió.
No tots tenim la "sort" de treballar per a les diferents administracions que ens permeten tenir el cul ben assegut i l’estomac ben ple.
La vostra representativitat és la mateixa que pot tenir un espia sord al davant la CIA. Afineu els sentits i que aquests us porten a entendre els sentiments d'un col•lectiu maltractat i deixar-vos de "Xuminades" (cursets, llibres, borsa de treball, sopars “off de record” petxines i "almejas" i mariconades varies , etc)
Mentrestant, anar-vos-en a fer punyetes.
La veritat és que avui tota la gent de l'equip que vam portar al Diari de Tarragona, i han volgut que els ajudéssim, ara tenen feines millors. Vam prometre que no ens desentendríem de ningú a qui haguessim enrolat amb la il·lusió que teníem d'intentar fer un Diari diferent. I ho hem complert. Crec que el Miquel i el Pere eren els últims que quedaven.
Això vol dir dos coses. Una, que som gent de paraula. I dos, la més important, que la gent que vam agafar son molt bons, perquè tots han trobat altres feines, millors feines, amb facilitat. Tots son grans professionals, ho han demostrat al Diari i ho demostraran allà on siguin.
Òbviament, entre els que es queden al Diari també hi ha gent molt vàlida.
Molta sort al Miquel i al Pere, i també als que s'esforcen per treure al carrer cada dia el Diari de Tarragona.
L'últim que apagui la llum, si us plau.
En el meu nom, tampoc
“A buenas horas mangas verdes”, ara us desperteu? ara us assabenteu, que la professió i els professionals del camp de Tarragona estan maltractats i en precari?
La professió a Tarragona porta molts anys en precari i amb periodistes represaliats i no heu mogut un sol dit.
El col•legi de periodistes d'aquesta demarcació, només ha servit i s'ha utilitzat com a trampolí perquè els diferents presidents que han estat i estan l'utilitzen per projectar la seva vida laboral.
Si en alguna ocasió s'ha mogut un dit per algun professional, ha estat el Sindicat de periodistes el que ho ha fet,... vosaltres com a col•legi, no sou representatius del col•lectiu en res, esteu per sobre del bé i del mal, la vostra realitat i la de molts col•legiats disten molt.
Continuar organitzant sopars “off de rècord”, que nosaltres ja ens preocuparem de poder cobrar per menjar cada dia, almenys un entrepà.
Joan Maria, home... Potser no calia, això. No et sembla?
És important que es vegi que no tots els jefes son iguals. També n'hi de bons com el Toni Piqué que si prenen compromisos com pujar sous o ajudar la seva gent a trobar altres feines els compleixen.
Es la veritat. Cap altre director del Diari De Tarragona va batallar tant amb l'amo per apujar els salaris de la gent que s'ho mereixia. Els altres, mutis.
L'Antoni Coll, l'home de la plumilla, aquell que l'únic que fa és preocupar-se pel bisbe i per anar a missa cada dia. De millorar les condicions laborals dels pencaires, res de res.
Si l'Antoni Coll va a missa cada dia o cada quan li surt dels ous és cosa seva.
Dono fe d'això que heu dit del Toni Piqué. Si algú el veu que li digui.
Bon director i compromés.
Lo pitjor: el poc que va durar
Quan plega el Pedrós? Sembla un d'aquells que no acaba mai de marxar
Publica un comentari a l'entrada