Núria Pérez es convertirà ben avuat en la nova directora de Comunicació Corporativa de l'Ajuntament de Reus. No es cap sorpresa perquè el seu nom circulava des de feia dies. El seu nomenament es farà mitjançant la moció d'Alcaldia que s'elevarà a l'aprovació del Ple municipal en la sessió ordinària que s'ha de celebrar el divendres 30 de novembre.
Núria Pérez és Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'any 1996 i, en els darrers dos anys, ha estat la responsable de Comunicació de l'Àrea de Promoció de l'Ajuntament de Reus, amb especial dedicació als temes relacionats amb REDESSA i el Tecnoparc. Pérez ocuparà el lloc de Claudi Arnavat, desaparegut el passat diumenge.
Abans de desenvolupar aquestes tasques, Núria Pérez es va dedicar professionalment a la comunicació en les seves diverses facetes. Entre 2000 i 2005 va ser cap d'Economia del Diari de Tarragona i la responsable de coordinació del suplement dels diumenges Economía y Negocios. L'any 2005 també va formar part de l'equip directiu del Diari de Tarragona. Anteriorment, i durant dos anys, va ser redactora en cap del setmanari Dossier Econòmic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
19 comentaris:
A l’ajuntament de Tarragona s’ho estalvien. Tenen a la regidora, la Florià, que fa de
Directora de Comunicació, Portaveu del Grup Municipal i per si fos poc, portaveu de l’ajuntament. Com es nota que el Nadal va deixar les arques buides!! Han hagut de fer un tres en un!
El Nadal no tenia 25 (de moment) càrrec de confiança.
Felicitats Nuria. Segur que ho faràs molt bé.
ferran, el Nadal no tenia càrrecs de confiança perquè els creava una plaça a mida, col·locava els acòlits de funcionaris per a tota la vida...
I qui queda al diari de tarragona?
i qui queda a Redessa?
La Núria és una gran professional (entre d'altres coses, perquè és una bona persona: no es pot ser bon professional sense ser bona persona). Estic segur que ho farà bé, com gairebé totes les coses que fins ara ha fet (no dit totes, perquè ningú ho fa tot bé i aquí no estem per panegírics; queden per altres quan parlen dels seus jefes).
La Núria té la gran oportunitat de canviar les coses a Reus. No és qüestió de dir mal dels morts, però la veritat és que el règim de l'Arnavat era duríssim i quedava molt lluny del que ha de ser la comunicació d'una institució democràtica (i alres coses les feia molt bé, ep). Ella té l'oportunitat de canviar això, desterrar el sectarisme, convertir l'ajuntament de Reus en una institució porosa, que traspuï informació i que la rebi de manera oberta; que accepti esportivament la crítica i desterri la represàlia, sense conspiracions ni maquinacions, sense lleis ni de l'embut ni del silenci; que obri les fonts a tothom i no nomès als amics o als afins; que permeti una relació més directa entre els responsables públics i els professionals de la informació, que elimini filtres, controls, comissariats polítics i traves al lliure flux de la informació; que no converteixi els mitjans públics municipals en òrgans de la propaganda oficial, sinò que els obri de manera efectiva a la oposició, a les entitats, als moviments socials i als ciutadans en general...
És tot el contrari, per cert, del que altres intenten fer no gaires quilòmetres més lluny. Núria, se't gira feina! Però tú podràs fer-la perquè, també a diferència d'altres, tens la base: ets bona persona i bona professional.
Quins i quans, conec gent que després de treblllar amb l'alcalde i per tarragona 20 anys han estat cessats en 36 hores.
L'enchufisme i el clientelisme actual es de jutjat de guardia. Inclús més que el fet per el primer y segon tripartit (germans, dones, cosins etc) Per altre part, pregunta al POrt i os diran al mateix i ara començaran amb la Capital Cultural, han començat pel Rigau i ara vindran tots el d'UGT.
Quina mania amb Rigau. Encara no es coneix cap treballador que tingui queixes de la seva gestio sindical. Quan es tracta de defensar als seus no es casa amb ningu (exemple Reus) i no dubta en sacrificar-se (3 anys censurat pel Sanchez Friera per defensar un bon conveni al Diari). Els periodistes quel'hem tingut defensant els nostres interessos sabem que mai falla als currantes. Els de la UGT l'estimen molt. No feu mal sense rao.
Joan Maria ets justet, justet. I d'una inocencia pueril i cretina.
Algú hauria de parlar amb els empleats de la conselleria de Governacio sobre el record que tenen de la Bego. Us en farieu creus.
Felicitats a la Núria, segur que ho farà molt bé.
Joan Maria, la vida no és de color rosa.
No hem de dir el que és. Diem el que hauria de ser. Ens hem d'esforçar per aconseguir el millor. Si volem ser pitjors nomès cal que ens deixem portar.
Això en una persona individual pot ser un bon propòsit. En el cas d'una institució democràtica que paguem entre tots, tendir a l'excel·lència és un deure.
Penjats, espavileu! L'últim post és de dijous! Com pot ser? Torna Ivet!
Joan Maria, què és aquest bloc d'apren a dibuixar i pintar? L'activareu?
Joan Maria sembles un capellanet de poble com el "Don Camilo". El teu discurs és de monitor escolta de parròquia.
Sembla que quan tu poses el segell de "bon professonal-bona persona" això és garantia. Però tu sempre escombres cap a casa, i no saps que com al gat del mossen et surt la cua per sota la sotana.
Quanta incultura. Don Camilo no era un capellanet de poble, era un capellanàs d'un metre vuitanta que quan convenia no dubtava a barallar-se a cops de banc. Nomès cal haver llegit una mica per saber-ho. Però això de llegir nomès deu estar a l'abast d'uns pocs.
Quan el dit assenyala la lluna, el tonto mira el dit (això és de Tagore). No et fixis tant en qui ho diu, que no és gaire important, sinò en el qué es diu.
És això o no és això el que ha de fer un director de comunicació competent? No és gens fàcil. De comunicació tothom es creu que en sap i es permet donar consells (pregunteu als companys que porten premsa de partits i institucions: les passen canutes). Per això sembla que qualsevol val per portar premsa, que nomès cal mala llet i lleialtat canina (de gos de presa) a qui et paga.
I no és així. Qui tendís a actuar amb els criteris de que parlava l'altre dia aconseguiria no nomès fer bé la seva feina (que paguen tots els ciutadans, no el partit que et nomena), sinò que a més a més obtindria una imatge excel·lent per a la institució o entitat que li paga. És així i n'hi ha molts exemples, de caps de premsa que fan bé la seva feina. És el que té esforçar-se per ser bona persona i bon professional.
Clar que n'hi ha que estan tan podrits, tan consumits per la passió del poder i per la salsa en la que es remenen constantment, feta de mala llet, que això son incapaços d'entendre-ho. Que hi farem. El problema és seu, el problema és que el paguem tots els ciutadans.
Felicitats a Nùria, els que hem treballat amb ella sabem que es una bona persona i bona professional. Aixó fa que que confiem en que tots els nomenaments politics no son per conveniencia...
Publica un comentari a l'entrada