Vols fer una aportació que no té res a veure amb cap post?

dilluns, 10 de desembre del 2007

Els "Més", bones i males notícies


Feia dies que no parlàvem dels diaris "Més" i el Grup 100%. Hem pogut llegir a Comunicació 21 la roda de premsa que van fer dimecres els treballadors acomiadats dels diaris "Més" del Vallès, el Baix Llobregat i el Barcelonès per explicar les irregularitats en els acomiadaments durant el mes de novembre i l'inici d'accions legals contra els actuals propietaris dels rotatius. Llegiu la notícia apareguda a Comunicació 21 que ara us reproduïm.

Una trentena de treballadors han estat acomiadats en onades successives durant el mes de novembre a causa del col•lapse dels diaris Més i ja han anunciat que pensen emprendre accions legals. Ja el passat 15 de novembre van tancar les edicions de Sant Cugat, Hospitalet i Cornellà, mentre que la de Sabadell va passar a publicar-se només en format digital. El 29 de novembre i el 3 de desembre es va liquidar la resta de plantilla (deu treballadors) dels Més Terrassa i Més Sabadell, en un procés on només el Més Manresa ha aconseguit salvar-se de moment. Segons va denunciar dimecres passat en roda de premsa la redacció dels gratuïts del Vallès, els acomiadaments “han estat en tots els casos improcedents i sense previ avís”.

La direcció de l’empresa editora -TLB Grup, presidida per Lluís Basiana- ha adduït com a “motiu oficial” problemes econòmics “deguts a una mala gestió i a un suposat desfalc per part d'un directiu”, expliquen els treballadors. Això contrasta, no obstant, amb la política d’expansió del grup, que al setembre va obrir noves capçaleres (com Més Hospitalet i Més Cornellà), va adquirir Més Sabadell i va ampliar notablement la plantilla. Segons denuncien els afectats, el passat set de novembre va celebrar-se el segon aniversari del Més Terrassa amb “una festa molt ostentosa (…), on es van pronunciar discursos esperançadors i de futur respecte als diaris per part del director general, Andreu Castelló”. Tan sols una setmana després, començava el declivi.

Malgrat que en tots els casos els acomiadaments han estat abruptes, els treballadors destaquen com “el cas més flagrant” el de set empleats “als quals l'empresa es va negar a pagar el finiment i la indemnització corresponent ‘per manca de diners’, segons la nova gerent”. A part d’accions judicials, els afectats han fet pública la situació perquè creuen que "la ciutadania es mereix una explicació de la desaparició dels diaris, que s'han convertit en un punt de referència en el periodisme local”.


Però alguns dels extreballadors dels "Més", segons ha pogut saber el Saló dels Penjats, han tingut aquests darrers dies una bona notícia i és que han rebut un ingrés del 20% de la quantitat que els diuen en concepte de liquidació. Alguns han rebut una carta del president del Grup 100% Comunicació, Jacint Romeu, anunciant la seva intenció de saldar la resta del deute. Però encara hi ha molts deutes pendents en concepte de liquidació, però també de quilometratge, o a col·laboradors. Estarem atents a com evolucionen totes aquestes històries.

La fotografia, extreta de Comunicació21, és de la roda de premsa.

4 comentaris:

Fàtima Llambrich ha dit...

a la foguera els que s'aprofiten de la joventut dels treballadors

a la foguera els que s'aprofiten que els sector està MUY MAL

a la foguera els que no paguen

a la foguera els que enganyen

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
nen ha dit...

Tortosa
Dídac Barberà guanya el juí de Tortosa Televisió
Redacció - Dijous, 12 gener a les 17:37:01

El contracte de compravenda pel qual el grup editorial 100x100 hauria adquirit els drets de Tortosa Televisió-Canal 31 al seu fundador, Dídac Barberà Porca, subscrit per les dos parts el 18 d’octubre del 2001, no ha sigut declarat vàlid per la justícia. Tampoc s’ha condemnat Barberà a abstindre’s d’utilitzar aquest canal d’emissió, ni a entregar els béns i equips al grup editorial 100x100, com aquest li havia plantejat amb una demanda. En altres paraules, que el fundador de la televisió local de Tortosa ha guanyat el plet que l’enfrontava amb aquesta empresa en una operació que, segons denuncia ara Barberà, es va portar a terme gràcies a la intervenció de Vicent Lluesma, actualment regidor independent al consitori tortosí.

La demanda va ser interposada pel grup 100x100 contra Barberà per aconseguir el que ara s’ha desestimat definitivament, i que obliga els demandants a pagar els costos judicials.
La sentència va ser dictada pel jutjat d’instrucció n. 1 de Tortosa el 9 de febrer, i era ratificada per l’Audiència provincial el 3 d’octubre. “I a més a més no s’ha acceptat que arribe al Suprem com pretenien”, afegeix Barberà, que ara ha volgut explicar el cas públicament.
Fruit d’aquesta conclusió judicial, Barberà ha enviat un requeriment al grup editorial que encapçala i representa l’empresari Jacinto Romeu Masip, en la qual li demana la “dissolució i liquidació davant notari de la societat Tortosa Televisió SL”.
Aquest document, amb data de 14 de desembre, diu també que ja “des d’aquest moment”, pot passar a demanar “danys i perjudicis”, com ha assegurat que farà quan siga el moment.

Diverses afectacions
Que el conflictiu contracte de compravenda no s’haja declarat validat pot tindre altres afectacions al marge dels perjudicis més directes cap a Barberà. I és que prop de cinc anys després, gaudir de la representació legal de Tortosa Televisió SL, ara qüestionada, ha servit per beneficiar-se de molts altres actes administratius i econòmics. Per exemple, que el grup 100x100, quan es va convertir en el principal accionista d’aquesta TV, va obtindre una certificació de la Generalitat l’any 2003 pel qual podia beneficiar-se dels drets d’emissió d’aquesta televisió local analògica, la segona més antiga de les TE, el Canal 21 de Roquetes, que també era propietat del mateix grup.

L’última afectació és, però, més recent. El grup 100x100, que presumiblement ha participat en el concurs públic pel qual s’han d’assignar els nous canals de televisió digital terrestre local, ha fet servir l’empresa Tortosa Televisió SL per demanar una llicència de TDT sota la denominació de Canal Terres de l’Ebre, tal com figura en múltiples instàncies de suport que s’han enviat a entitats i empreses de les TE, en molts casos des d’una coneguda immobiliària.

Cal tindre en compte que en el concurs de les TDT disposar d’una televisió analògica amb anys d’antiguitat suma força punts.
Una dada que tampoc se li ha escapat a Dídac Barberà, que també s’ha presentat al concurs de TDT per mitjà de l’empresa Transiberus, i acreditant que és ell qui representa Tortosa Televisió-Canal 31, explicava.

Cal recordar també que pel canal 31 en disputa Dídac Barberà ha continuat emetent pràcticament sempre. Actualment, i amb un àmbit de cobertura molt reduït (que va poc més enllà del municipi de Tortosa), s’hi poden veure íntegrament els plens de l’Ajuntament i fires i actes públics destacats.
Una situació que s’ha vist interferida en moments puntuals quan, segons té acreditat amb informes tècnics Barberà, “s’han produït intents del grup 100x100 de difondre també la programació de l’antic Canal 21 de Roquetes (ara reconvertit en Canal Català Ebre, mitjançant una nova associació entre televisions)”.

‘L’informe Mascarell’
Entre l’abundant documentació que ha volgut aportar ara Barberà per explicar públicament la situació, destaca una mena de “memòria sobre el conflicte” feta pel col·laborador Enric Mascarell, on relaciona que “posar la confiança en un amic polític va resultar catastròfic”, amb referència a Vicent Lluesma, com precisa Barberà.
En la memòria es relata com ha evolucionat el conflicte i, en una mena de crònica en clau personal (Mascarell era amic de Lluesma i tots dos gestionaven l’entitat Orde de la Cucafera), parla de “fosques maniobres” i “hòmens de palla”.
A més, citant les notes de premsa que publicitaven que Canal 21 havia comprat Tortosa Televisió, les identifica amb “maquiavèl·lics projectes d’apropiar-se de la televisió local tortosina amb males arts”, i diu que “estaven escrites per individus i subjectes sense cap mena d’escrúpol i de baixa condició moral”, i amb mesures vergonyants “impròpies d’hòmens de bé”.

Conflicte d’origen econòmic
Cal tindre en compte que tot aquest conflicte va produir-se a partir que Barberà accedís a pactar unes condicions econòmiques amb el representant del grup editorial 100x100, Jacinto Romeu, sense les suficients garanties que el compliria, tal com es va demostrar.
De fet, Barberà va acceptar l’acord que consolidava una posició dominant dels compradors en una empresa participada per tots dos a canvi de 60.000 €, però només va arribar a cobrar els 12.000 primers, com assenyalen els jutges en la resolució judicial.
El contracte de compravenda tenia moltes més clàusules que tampoc van complir-se, i finalment Barberà va decidir denunciar-lo i fer-se enrere, però el grup editorial no només no li va fer cas, sinó que va passar a l’atac demandant-lo per intentar ocupar el seu canal (com mai va arribar a aconseguir del tot), possiblement amb la intenció de guanyar un temps que ara s’hauria acabat, almenys en aquest punt.

amb tantes baixes i perdudes algú podra em dir una mica? sera mes un cas destes sense solucíon

algú sap una mica del senyor cinto romeu? es va pagar als quals deu diners? i una mica més sobre el grup 100x100? si saps una mica sius plaus ho posi en el salò dels penjats. merci

nen ha dit...

algú sap una mica del senyor cinto romeu? es va pagar als quals deu diners? i una mica més sobre el grup 100x100? si saps una mica sius plaus ho posi en el salò dels penjats. merci