La lectura del llibre Democràcia a sang freda, el best-seller que ha publicat recentment el portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya, David Madí, ha comportat alguna sorpresa. La més interessant des de l’òptica tarragonina és la revelació del gran olfacte del periodista Joan Maria Piqué, actualment a les pàgines del diari Avui i fins fa poc temps al Diari de Tarragona. En referència als preparatius de la reunió entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero que va desembocar en la cèlebre fotografia a la Moncloa entre els dos polítics, Madí escriu el següent a la pàgina 164 del seu llibre:
“Vaig prendre consciència de la transcendència de la reunió quan, a partir de mitja tarda, alguns dels periodistes més sagaços dels que cobrien aquella negociació esgotadora van començar a preguntar-se on era Artur Mas. Van arribar a graus d’inquisició poc descriptibles. Jordi Barbeta, de La Vanguardia, Anna Figuera, de la Cadena SER, i també Joan Maria Piqué, llavors al Diari de Tarragona, van tenir la intuïció que passava alguna cosa”.
Ja ho veiéu! El nostre enyorat Joan Maria Piqué formava part, en aquells moments, de la tríada amb més intuïció de la classe periodística catalana. Sigui com sigui, sobta i al mateix temps és de celebrar, que un mitjà local com el Diari de Tarragona estigués al nivell o superés en perspicàcia la resta de mitjans catalans.
4 comentaris:
Per ser justos, el prestigi és, com dieu, del periodista Piqué, no pas del Diari i més quan aquest s'el va treura del damunt, en un canvi polític.
Ara descobrim la sopa d'all perquè ho diu el Madí en el seu llibre.
El Diari de Tarragona ja ho sabem que sempre ha estat el patufet i tal i tal... Però el cert és que en moltes ocasions el Diari, o millor els professionals del Diari, han estat al capdavant de la informació periodistica catalana, en opinió i informació. Podria citar casos reconeguts des de Barcelona. Él merit és doble perquè és més dificil fer periodisme des de Tarragona que desde Barcelona. Un periodista mal pagat i amb horari extenuant ho té més pelut per trobar petroli. Amb tots els meus respectes el Sr. Barbeta ho té molt més fàcil que qualsevol dels d'aquí.
Però per naltros segueix sent el Patufet. De fet l'únic que te de patufet són les condicions laborals de la gent.
Publica un comentari a l'entrada