Sí! Els Penjats ens hem equivocat i, a diferència de molts polítics, volem reconèixer el nostre error i demanar mil disculpes als afectats. L'objectiu d'aquest bloc és parlar de l'actualitat política i social de les comarques de Tarragona, crear debat i reflexionar sobre la nostra professió. I pensem que ho hem aconseguit. Però també hem aconseguit que algunes persones (i pitjor encara, que alguns companys periodistes) hagin de suportar comentaris personals molt ofensius que durant els darrers dies han pujat de tò.
És realment llastimós! Quan vam decidir no censurar res i donar llibertat total no vam mesurar prou bé les conseqüències. Creiem que no és tard per rectificar i dir-vos que aquesta no era la nostra intenció. A partir d'ara esborrarem tots els comentaris que traspassin els límits raonables.
Malgrat tot, el balanç del Saló dels Penjats és positiu i seguim creient en les possibilitats del bloc. Només es tracta de quedar-se amb les bones i eliminar les dolentes. Nosaltres vam crear aquesta eina i en som responsables. Per tant, nosaltres posarem les normes del joc!
Vols fer una aportació que no té res a veure amb cap post?
divendres, 29 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Rectificar és de savis. Celebro que poseu ordre en aquest fòrum i que recuperi l'estil del seu inici. És lleig ofendre companys de professió i qüestionar la feina d'aquells que potser te la faciliten.
Per la part de responsabilitat que em toca, com una de les 22 persones que signem el bloc, voldria demanar disculpes a dos bons periodistes que aprecio especialment: la Gemma Torrents i el Josep Maria Bonet.
És el que tenen els blogs que l'anonimat permet escriure burrades impunement i es pot insultar sense límit. Si que cal un moderador de comentaris, respectant totes les opinions, està clar, però controlant les formes i els missatges ofensius. En fi, que continuin els debats, que no ha estat res!!
Em sembla bé la decisió que heu pres, però, ivet, els altres no són bons periodistes? no es mereixen disculpes? potser no són prou amics?
I la resta que no són periodistes, no han de tenir el mateix tracte? Sou una espécie a banda?
Respecte per tothom i a tot arreu!
Aquest blog és casa vostra, i cadascú posa les normes a casa seva. No?
Les entrevistes que feu als politics em semblen una equivocació. No tenen cap mena d'interès, ni falta que fa. Deieu que era un espai per a periodistes, doncs deixeu als polítics per les ràdios, diaris, etc.
Els altres també es mereixen disculpes i ja les demanem al post quan ens referim a "tots els afectats". Però jo volia demanar-les especialment a aquests dos professionals per la relació personal que tinc amb ells i perquè considero que són bons fent la seva feina. Això no vol dir que, com a signant del bloc, no les demani als altres. Passa alguna cosa si considero que aquests dos són més amics que els altres? En fi, no sé per què dóno tantes explicacions...
anònim de les 13.32h, si et sembla una equivocació no visitis el bloc. Mai hem dit que fos un espai per parlar només de periodistes (mira l'espai Qui som? i veuràs que hi posa que volem mostrar l'altra cara de la política). I em sembla que el nom del bloc és prou revelador i també ho expliquem al mateix espai
Es comprensible el que dieu, però fent-ho així matareu el blog, perquè no quedarà el criteri amb que esborreu/no esborreu missatges.
La Ivet, per exemple, demana disculpes a la Torrens i al Bonet, que deuen ser amics seus, i no les demana al Piqué o a l'Abelló, que també se'ls ha criticat aquí. Ja es veu que tendirà a esborrar les crítiques als periodistes amics i als altres no.
Si es vol que el blog tingui vida us heu d'arriscar a que hi hagi abusos. No té més importancia, no es cap sacrilegi que a un el fotin una mica a parir en un blog. Forma part de la vida. Serveix per dir el que molts pensen i ningú s'atreveix a dir. Es respon, i avall. Una mica més d'esportivitat també caldria.
Esborraré tots els comentaris que em semblin ofensius, independentment de si ataquen a amics meus o a gent que ni tan sols conec. De totes maneres, no sóc l'única que ho puc fer. Tots els penjats tenen les claus i el permís per esborrar els comentaris que vulguin. És evident que no tinc la mateixa relació personal amb tots els periodistes però això no vol dir que no sigui capaç de mantenir un criteri. A més, no n'hi ha cap amb qui mantingui una mala relació (que jo sàpiga, perquè veient els comentaris m'adono que potser tinc més enemics dels que em penso...). També hi ha polítics que em cauen millor que d'altres i no per això els dóno un tractament periodístic diferent.
Crec que nosaltres mateixos, els periodistes, estem demostrant i deixant en evidència el que és la professió amb aquests comentaris de nen petit rebotat criticant els nostres propis companys de feina. No hi ha rigor, ni professionalitat i ens dediquem només a criticar els altres abans de defensar la nostra professió. El periodisme està tocant fons. On és l'ètica periodística?? És normal que els periodistes NO defensem un sou digne i unes condicions laborals adequades i en canvi, sigui normal poder fotre a parir qualsevol dels nostres companys, treballi en un mitjà de comunicació o en un gabinet de premsa? No hauriem de defensar el que volem i no llençar "merda" uns contra els altres? És normal que els periodistes clamin a la seva "professionalitat" i es queixin dels gabinets de comunicació quan molts i dic MOLTS es dediquen només a anar a les rodes de premsa i abocar el que els hi expliquen, sense ni contrastar ni voler anar més lluny del que els propis gabinets els hi expliquen? Això és professionalitat? Potser hi hauriem de reflexionar i intentar no ser nosaltres mateixos els que desvirtuem una professió que ja ho està pou.
Per això, i molt més, trobo adequada la idea de no deixar publicar crítiques. Ja ho he dit abans: Com passa amb els nens petits, quan no vols que es toquin el nas, els hi has de picar als dits!!!
Això de "no voler anar més lluny del que els propis gabinets els hi expliquen" no sempre és per manca de professionalitat. Si en un dia has d'escriure tres pàgines i cobrir no sé quantes hores d'actes és impossible anar més enllà. Vull dir que discutir les condicions de treball també és defensar un periodisme millor
Doncs potser primer t'has de queixar perquè et fan escriure mil pàgines i no pots ser un bon professional. Això és el que vull dir. Que no ens queixem perquè els nostres propis mitjans no ens deixen ser professionals i anem al que és més fàcil. Queixar-nos dels altres!!!
Publica un comentari a l'entrada