Vols fer una aportació que no té res a veure amb cap post?

dissabte, 16 de juny de 2007

Nadal ja és història

Joan Miquel Nadal deixa l'alcaldia de la ciutat després de 18 anys. Un període amplíssim de temps en què, gràcies al suport dels ciutadans, ha estat capaç de liderar la Tarragona del tombant de segle. La seva marxa ha propiciat múltiples valoracions en diferents mitjans de comunicació en què s'han destacat alguns dels seus èxits o algunes de les seves misèries.

L'expansió de la zona de Joan XXIII, Terres Cavades, l'afer del rentacotxes, el pacte amb el PSC de 1995, l'arribada del Corte Inglés, l'acord amb Altadis, les intromissions en el Nàstic, els problemes de neteja, la renovació de la il·luminació, el tercer pont del Francolí, les infrastructures obsoletes, una arrogància exagerada, una capacitat negociadora inesgotable... Divuit anys al govern donen per molt, i aquí només s'esmenten algunes de les llums i ombres del seu mandat i de la seva personalitat.

Des del Saló dels Penjats li volem desitjar molta sort en la seva nova etapa, ja sigui com a advocat (com ell no s'ha cansat de repetir els últims dies) o en una altra faceta. En qualsevol cas, Joan Miquel Nadal ja és història de la ciutat. El temps i la perspectiva el situaran en el lloc que es mereix. Què en penseu? Quin ha de ser aquest lloc?

8 comentaris:

Anònim ha dit...

"Capacitat negociadora inesgotable" ? dius. Jo diria ben al contrari: incapacitat per arribar a acords. El grans temes (la façana marítima)no els va saber conduir perquè el personalisme el perdia.

Anònim ha dit...

Espero que recuperi la felicitat aprenent a ser bona persona.

Joaquim ha dit...

Pasarà a l'historia com l'alcalde que va transformar la ciutat. Podrà agradar més o menys, podrà caure més o menys antipàtic pero va comptar amb el suport dels ciutadans de Tarragona guanyant 4 eleccions consecutives.
Es evident que deixa als seus nets una ciutat molt molt molt millor que la que ell es va trobar.
Indiscutiblement ha estat un bon alcalde, qualsevol altre cosa seria negar l'evidència.
Son 18 anys on s'han fet moltes coses bé i tambè de malament, pero la ciutat s'ha transformat totalment.
Els ciutatdans de Tarragona han decidit ara un canvi i es en Ballesteros qui haurà de dirigir la ciutat, no oblidem que es el poble qui decideix qui governa(bè de vegades no sempre es aixì). Sort al nou govern, i a l'oposicio, que exercirant el seu dret de seguiment de totes les promeses electorals que ha fet, i que crec que dificilment podrà cumplir

Anònim ha dit...

Per cert, un polític destacat de ciU em comentava sorprès que Ballesteros avui al Plenari ha aprovat "dedicació parcial" i no exclusiva en el seu càrrec d'Alcalde i això que la Diputació encara no s'ha constituït. Ja comencem?
Per cert Penjats, que en penseu de la presència avui del Josep Maria "FILESA" Sala?

Josep ha dit...

A veure. Si Tarragona s'ha transformat ha estat gràcies als tarragonins bàsicament; ara no fotem cagarel.la que ha estat tot gràcies a l'alcalde Nadal. Doncs, no. I en el mateix sentit gran part del que serà Tarragona Ballesteros no ho podrà decidir, perquè hi ha coses que s'escapen al comú (les inversions químques per exemple, esl pressupostos de l'estat i les infraestructures, el flux migratori ...) . Nadal ha deixat fer ... simplement. Tocava totxo i nàstic ... doncs totxo i nàstic. No ha estat un alcalde dialogant i la preocupació per temes socials i culturals ha brillat per la seva absència clamorosa.

Maria Teresa ha dit...

M'afegeixo als comentaris del Quim Amorós. Quan s'analitza la trajectòria professional d'una persona (sigui o no polític), en un lloc de treball concret, sempre es troben encerts i errors (o no es podrien assenyalar també en l'etapa de regidor de l'actual alcalde?). De totes maneres, el que compta al final és el resultat global i si la ciutat ha avançat en la direcció correcta al llarg del mandat.
Per altra banda, cal subratllar el fet reconegut per tothom que Tarragona s'ha situat en aquests 18 anys en l'òrbita de les ciutats modernes i això és el que val!!!!.
Espero que Ballesteros i el seu equip siguin capaços de transformar en realitat tot un munt de promeses que ara mateix semblen força difícils d'aconseguir. En qualsevol cas, l'oposició convergent i popular s'haurà d'encarregar aquest acompliment.

el Gran Barrufet ha dit...

"Mr. Christmas has left the building!", pero com tot a TGN, massa tard i malament. "No trobarem a faltar el teu somriure", si mes no, jo.

Arrogant i fatxenda, incapac, de fer de Tarragona una capital, catalana i universal, que no passa de ser un poblot brut de costa, carregat de deutes, on les dues uniques coses veritablement brillants han estat un passat llunya que ara cau a trossos (o be s'hi construeix a sobre), i el seu sol, que nomes sembla bo per a peixer quatre bretols que n'enbruten els seus carrers i el bell nom.

Adeu Mr.Christmas, bon vent i barca nova, que segur que la teniu; espero no tornar-me'l a trobar ni pel carrer. Si d'un cep tan bo n'ha tret un suc tan pobre, no crec que se'n pugui esperar gaire mes de vos. Algun endollet i anar visquent de la moma. Favor per favors. Pensare amablement en vos cada cop que una rajola trencada dels carrers bruts i trinxats de la ciutat m'embruti els pantalons.

Pels que pateixen miopia llepaculista aguda, se'ls aconsella de passejar per la part alta enrunada o la part baixa oblidada, que es donin un tomb per la fac,ana maritima, les platges, els teatres, les piscines, centres civics i esportius, els casals i les llars d'avis o d'infants, les zones verdes i d'esbarjo, els parcs i els jardins, o els accessos a la ciutat; moltes d'aquestes coses no les trobareu perque no existeixen encara. S'aconsella passar per l'optic abans de comenc,ar el tour.

Adeu, Mr.Christmas, llastima que els alcaldes no puguin devallar a tercera regional com els clubs de futbol quan ho mereixen.

Salut!

Hector Tuga ha dit...

Nadal passarà a la història com un home de paradoxes: líder carismàtic i gran egoista, individualista amb un munt de seguidors, charmant i insuportable, intemperant i entranyable. Una figura irrepetible, pel bo i pel dolent.

Un líder dels d'abans, que traspassaven les fronteres de les seves sigles i aconseguien el suport de gent que n'està molt allunyada. Quanta gent votava Felipe, i no votava PSOE; o votava Pujol, i no pas CiU; o fins i tot vota Carod, i no tant ERC? També molts votaven Nadal.

Nadal és un intuitiu genial. Però avui en dia no n'hi ha prou amb això. A la vida calen dos coses: capacitat i mètodes. Capacitat en Nadal en tenia tota i vàries vegades més. El que li falla estrepitosament és el mètode. No en té, ni en vol tenir, perquè tenir un mètode és obligar-se, i això al Nadal li fa alèrgia. Té disciplina individual, per obligar-se a ell mateix (això és cert), però no per obligar-se a ell mateix respecte als altres. És un perfecte individualista.

Nadal no és home d'equips. Nadal s'ha sabut voltar de gent que en un moment donat li poden resultar útils, però un equip no és això. I avui, una feina política té molt de coral. Hi ha d'haver un solista (és molt important: el lideratge és la meitat de la cosa), però cal que el cor l'acompanyi be.

Nadal no té sistema. Per això és imprevisible, especialment pels seus enemics, que mai sabien per on podia sortir. Però, com els futbolistes quan es fan vells i perden xispa, capacitat física, llavors el sistema, el mètode, porta a suplir amb intel·ligència, amb col·locació, el que el físic no t'aporta. Això Nadal no ho ha tingut. No ha sabut fer un equip que en un moment donat li pogues plantar la canya i reconduir els seus errors.

Al final, les intuicions li han fallat. Jo crec que en realitat se n'ha cansat. La Tarragona de CiU ha estat un castell a la sorra que ha fet Joan Miquel Nadal: quan se n'ha cansat no ha permès que el castell el continués un altre, sinò que l'ha esborrat i, amb el malhumor de nen malcriat que el caracteritza, Nadal ha llençat la pala, el cubell i se n'ha anat a jugar a una altra cosa.

Dubto molt que si s'haugues hagut de tornar a presentar ell, Nadal hagues actuat com ho ha fet en la segona meitat de la legislatura. Aquí, si CDC i CiU fossin uns partits com Déu mana, l'haurien cridat a l'ordre i haurien forçat el relleu. Però, com que no ho son, no nomès no se li ha plantat ningú, sinò que a sobre el van fer cap de llista al Parlament.

Nadal és i ha estat un política fascinant, en el sentit de la fascinació que pot generar, per exemple, un tauró blanc. El mal té un poder més fascinant que el bé, i Nadal tenia una component de malvat intel·ligent, brillant, que el feia molt atractiu com a fenòmen polític. Nomès cal veure la diferència de vots per CiU als barris de Ponent el 2003 i ara: per qué votaven un pijo com ell? Pura seducció. Populisme, es pot dir, però per a ser populista cal ser un líder de debó.

Dit tot això, i criticat el personalisme, la falta de disciplina, de projecte col·lectiu i d'ideals de Nadal: ha fet una gran ciutat. Com a tot, se li poden trobar defectes, els que es podrien trobar en totes i cadascuna de les viles i ciutats catalanes. Però Tarragona és diferent de totes les altres ciutats catalanes, totes elles governades pels socialistes durant 30 anys, sols o en tripartit.

Una ciutat amb una societat civil viva, on no hi ha por a plantar-se davant de l'ajuntament, on l'ajuntament no ho controla tot, on no hi ha exèrcits de funcionaris, on no es gasten milers i milers d'euros en una tele municipal que és la tele de l'alcalde, on el teixit social no està pendent de fer bondat no fos cas que perdéssim la subvenció; on hi ha altres agents a més dels públics, com per exemple els empresaris del Nàstic, uns i altres.

Tot això genera un dinamisme, una pluralitat d'iniciatives, de debat, que fan una ciutat viva. Nomès el que està viu té problemes.

Espero que aquest organisme viu no es deixi posar la cotilla que li intentaran posar els sociates, que naturalment ho justificaran dient que és pel seu bé, i que ells saben qué els convé. La llibertat, quan es tasta, crea addicció.

Haver desvetllat aquesta ciutat, que hi era pero feia la migdiada, és el gran mèrit de l'alcalde Nadal. No haver-la sabut conservar, no haver tingut prou cura d'aquest patrimoni polític i fer-ne un llegat, no haver sabut passar el relleu, haver destruït el somni quan ell ja no n'era el protagonista, no haver sabut captar els millors per fer-ne un equip, no haver muntat una organització política al servei de la preservació d'aquestes fites tan durament aconseguides, és el seu gran demèrit que farà que, al final, el nadalisme no hagi reeixit .