Vols fer una aportació que no té res a veure amb cap post?
dimecres, 27 de juny del 2007
La revolta dels periodistes
Els periodistes hem dit prou! Ahir us vam parlar de la vaga que dilluns protagonitzaran els treballadors del Grup 100% Comunicació (Diaris Més i Canal Català) per reclamar els sous endarrerits i avui us anunciem una aturada dels professionals del Diari de Tarragona per protestar contra el degoteig d'acomiadaments dels últims anys. El darrer, el dilluns, va tancar la porta a un fotògraf que portava 13 anys a la casa. Per tot això, demà, dijous, a les 15 hores, faran una concentració de mitja hora a la porta de la redacció de Tarragona (plaça Imperial Tarraco amb avinguda President Companys). Lamentablement, és molt probable que cap mitjà de comunicació cobreixi aquestes dues manifestacions. Sempre ens queda El Saló dels Penjats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
40 comentaris:
Quina llastima de professió, tant maca i tant de mamoneo i partidismes en els mitjans, gestionats per personal que no té ni P.I. i pagen una miseria.
Ara cal que tos faixin costat, no és pot trapitjar tant,...desprès diuen que els periodistes van d'alpargata, de que volem que vaigin d'Armani?, amb la merda de sous.
Missu, missu, missu......
solidaritat!!!
És lamentable que si la protesta fos d'un altre sector professional sortiria per tot arreu i com que és de periodistes no es cobreixi
Oh ! no m' ho puc creure ! la "Gran Casa del Periodisme de Tarragona" te un costat negre...Apreteu companys ! i intenteu aguantar, que lo de demà no sigui només una aturada anegdòtica. Haurieu de repetir les aturades cada dia, i aconseguir que tota la plantilla les seguís. El que passa és que sovint en situacions així els treballadors tenen por de ser agafats de cap d' ull i patir represàlies, però crec que val la pena, si més no, evidenciar que el Diari no és imbatible i no pot fer sempre el que vol. Llàstima que el Més Tarragona fa aiguües, ha estat en algun moment un mal de cap per a l' editora vostra.
Nois, la gent va molt errada; es pensen que el periodisme és una professió meravellosa, però la veritat és que els diaris, les ràdios, les teles, són empreses, negocis, i com a tals han de quadrar els seus números, la resta, la part glamourosa, és pura ficció per enlluernar estudiants de periodisme.
Però ànim i feu sentir la vostra veu.
La veritat és que és una pena que fàcin fora un professional d'un mitjà com l'esmentat fotògraf del Diari. Però una cosa és un acomiadament per reduir costos (llastimós, cert), i l'altra és la situació insostenible d'uns mitjans com els del grup 100% d'on la gent ja no és acomadada, sinó que voluntariament marxen cap a altres mitjans o sectors. I sinó, veieu-ne una petita mostra en memòria d'aquells que no van poder aguantar mès...
Marta Domènec, Carles Comajuncosa, Aina Burgell, Xavier Saragossa, Adriana Haro, Ivet Boltà, Ivet Batet, Òscar Ramírez, Octavi Saumell, Joana Zapata, Mireia Boumala, Francesc Torrente, Josep París, Xavi Anglès, Ricardo Latorre, Oliver Màrquez, Flor, Aitana...
I un llarg etc que de ben segur serà més llarg.
I uns quants més professionals del grup 100 que han marxat "voluntariament" al tenir sous ridiculs, estar menyspreats i no cobrar o cobrar poc. La llista, com deieu abans, no s'acabaria però cal sumar-hi tots aquests:
Maria José, Maria Vidal, Ariadna Costa, Merche, Maria Eugenia, Veronica Tapias, Montse Cartanyà, Albert París, Mónica Armengol, Juanjo Ucha, Isaac Fernández, Sergio Pascual, Manel Salvatella, Carol Cubota i, si us plau, aneu sumant tots els que recordeu.
I els col·laboradors que presentaven programes i que han arribat a estar tres mesos sense cobrar la ridiculessa que els havien promès i, en alguns casos, han cobrat un any desprès:
Israel Rius, Pau de la Peña, Monica Salom, Jordi Galo, Xavier Cacho i molts altres.
I també els becaris que, lluny de cobrar un euro, han hagut de pagar-se de la seva butxaca el sopar quan es feien els programes en directe els divendres a la nit al Café Baraka. Ni tan sols se'ls donava una aigua i se'ls feia treballar catorze hores diaries. La llista de becaris també és inacabable i supera la trentena de persones.
A la llista i falta, el Pazos, el Shasha, la Marta d'administració, la Merche, l'Oliver i també l'Abelló que actualment estar al Canal Blau.
Suma i sigue
L'Abelló de Canal Blau és el Xavier Abelló, cosí del Carles Abelló. Ho dic per evitar confusions. També hi falta l'Anna López que ara treballa a la Diputació, La Marta Paixa que ara és a Canal Reus, el Dani Morell que se'n va anar amargat perquè li feien la guitza a Tele Taxi, la Salud Muñoz que ha estat la única acomiada en la historia del periodisme del grup 100 i que desprès va guanyar el judici demostrant que tenia raó, el Nacho Espinosa que ara treballa a Punto Radio, el Pitu Tarrasa a qui es va voler marginar per pressions de l'ex-alcalde Nadal, la seva dona Maribel Alvaro que anava dins el pack i... suma y sigue.
Em deixava a l'Antoni Panadès. Ja sé que té molts detractors però feia un programa tarragoní (Records) que seguia moltissima gent cada setmana. El problema és que quan va entrar el Carles Abelló va decidir, ni corto ni perezoso, marginar-lo fins que l'Antoni va plegar.
llista llesta, et corregeixo. l'Anna de la Dipu es diu Garcia i el Nacho de Punto Ràdio, Carrizo!!!
Atenció: hem fet una modificació al post perquè ha canviat l'hora de l'aturada del Diari de Tarragona. No serà a les 12 sinó a les 15 hores.
També falten la Maria Llorach, la Olga Cabezas, la Raquel Sans, la Rosa Serres, el Javi Giráldez ... i segur que n'hi ha més
a veure si és veritat que es fa aquesta aturada-mani, moltes vegades s'ha amenaçat i després la gent es fa enrere.... entre els periodistes no hi ha massa solidaritat quan toca mullar-se de veritat, una altra cosa és parlar per parlar....quina llàstima
El grup 100% és de les coses més tristes que hi ha. El més tarragona deu ser l'únic diari munndial amb la tirada que te que el fan 3 persones (2redactors+1director) i a més tv crec que no són més de 8 o 10 perones. Així surten les coses com surten. Per cert, els programes de més tv fan pena!
Els empresaris de premsa son, habitualment, uns carnívors. Els professionals del periodisme son, habitualment, uns aturats i uns egoistilles, amb una incapacitat de metge d'adonar-se que tots units fan força, però individualment son carn de canó. I així us tracten, com a carn de canó.
A les empreses periodístiques tarragonines n'hi ha hagut de tots els colors. Però no s'ha fet una vaga en la vida. A les assemblees, habitualment els que més parlen son els més dropos de la redacció, els que s'escaquegen, els que no volen fer caps de setmana, els que no porten una noticia en sa vida ni un enfoc diferent: els que no s'ho curren. Quan es veuen l'aigua al coll, corre-hi tots a l'assemblea, a xerrar xerrar i xerrar.
Al Diari de Tarragona va guanyar les eleccions al comitè d'empresa una escanista (!!!) que amb tots els respectes no sap fer la "o" amb un canut. Es indigne que un col·lectiu professional format en gran part per gent amb formació universitària es deixi representar per gent així. A la llista hi anava altra gent, que hi son perquè és l'unic que els impedeix ser acomiadats per baix rendiment. I va la gent i els vota. I aquests son els que han de defensar els drets dels seus companys. D'això se'n diu jugar-se la vida professional al mercadillo.
A les redaccions hi ha gent que acumula anys i panys d'antiguetat. Com que saben que no els fotran fora, es toquen la gaita i fan el mínim esforç. Desprès pontifiquen molt, o son els més chistosos (clar, no tenen que treballar). També son els que tenen els salaris mes alts. No fan, ni deixen fer, perquè com que és tan car acomiadar-los, no els acomiaden, i els seus salaris amb antiguitat es mengen els augments que justament correspondrien als més joves que tiren del carro, que han de cobrar quatre duros perquè no hi ha pressupost per a més.
Així és la kafkiana professió periodística en que molts us moveu.
Mil perdons per les errades que, per cert, són certes. Amb tans noms al cap, és lògic que hi hagi alguna relliscada.
Per cert, els programes de la televisió de Tarragona fan pena d'ençà que la tele es diu Canal Català i està sotmesa a la programació de la central on primen els programes que presenten les velles glories catalanes.
- Odette Pinto . 184 anys i encara viva.
- Jordi LP. Cada cop més prim i més llefiscòs.
- Fresita. La estupidessa d'una verge (perquè encara ho deu ser) aplicada al concepte de concurs on mai s'envien els premis als guanyadors.
- Miravitlles i altres especies. La millor manera de demostrar que, en periodisme, també es poden aprofitar les colilles quan no hi ha diners per comprar tabac del bo.
Pel que he llegit en els comentaris una sensació de tristesa m0envaeix per la poca sensibilitat empresarial, que també existeix en d'altrs sectors.
Pel que a als comentaris sobre Antoni Panadès dor-vos que a mi el seu programa -Records- m'agradava, i també el Sabor d'abans de tarracovisió. El trobava divertit i alhora permet a les noves generacions conèixer i aprendre d'una Tarragona què se'n va.
Pel que fa al miravitlles, doncs jo l'escoltava fa uns anys a la COm ràdio a la nit i m'agrada el seu estil. A la tele doncs no l'he vist.
Tant sols animar el periodistes i donar el meu recolzament a la seva causa, l’explotació empresarial (que suposo serà certa) s’ha de lluitar en tots els camps. La llibertat de premsa i la laboral han d’estar per damunt dels interessos empresarials. Sense una llibertat periodística contrastada no podem confiar en les informacions que publiquen els mitjans i moltes vegades alguns semblen mitjans de partit o “anti” determinat partit.
Salut...
el que s'hauria de fer és una vaga general dins dels mitjans. Aquí si que escagarien els vostres jefes, ni ràdio ni tele ni diari, ni res de res, que si sumi tothom i veureu com mouen el cul per tal de no perdre un dia de publicitat. Només cal, escoltar, llegir o mirar i veureu el que facturen cada dia, això sense tenir dins del sac totwes les subvencions que venen de tot arreu. Jo com anunciant invito a tots els comkerços que estiguin un mes sense posar un anunci. A nosaltres ens roben i a vosaltres no us pagan. Quins collons.
La persona que han acomiadat del Diari de Tarragona és un professional excel·lent, dels millors en la seva especialitat. Dels millors de la premsa catalana, vull dir.
No vull entrar en perquè, o com, o en problemes d'una casa que ja no és la meva. Nomès vull dir que l'anònim de més amunt té raó en una cosa: el comitè és el que és perquè alguns, o molts, el van votar, i els qui ho van fer ara en son responsables. És obligació del comité lluitar perquè els drets de la plantilla siguin respectats, i això ho pot fer la gent que és forta, amb prestigi professional i personal, amb traça, mà esquerra per negociar i mà dura per plantar cara quan cal. L'anterior president del comitè s'acostava a aquest perfil: tot i que no era del meu sindicat, encara no entenc com és possible que no guanyès. Jo l'hauria votat sense dubtar-ho, i consti que van guanyar els del meu sindicat!!!!
Espero que les coses al Diari millorin. Des d'aquí em vull solidaritzar amb la persona acomiadat i amb els companys afectats. Si fan pinya, se'n sortiran.
Ànim !
Ànims als companys del diari de Tarragona, i sobretot a l'acomiadat. Crec que aprofitant els tristos esdeveniments que estan passant en la nostra professió, hauriem de donar tots un cop fort a la taula i organitzar un moviment conjunt entre tots els periodistes de Tarragona. Qui més qui menys està o té companys explotats dins el seu mitjà. Ja és hora d'escampar els draps bruts dels capitalistes propietaris de les empreses per les quals ens deixem la salut sense veureu recompensat. No cal que dilluns ens ajuntem tots amb els companys dl "Grup 100% lladres" , si no que ha de ser una protesta amb continuitat, fer-nos escoltar de la mateixa manera que ens escolten quan donem informació.
On és ara la classe política? En campanya electoral tots els periodistes som bons per a que els traguem el millor perfil. Ja és hora de que es mullin per nosaltres, que de mitjans de comunicació n'hi ha de tots els colors i de tots els partits, però els periodistes només som persones que fem la nostra feina el millor que podem i el millor que ens deixen.
És una llàstima que el col·lectiu periodístic sigui tan poc solidari a l'hora de defensar els drets laborals. Només amb una acció conjunta i coordinada es pot fer força.
Per altra banda, el gremi de miserables desertors de la professió és nombrós, i sinò fixeu-vos amb la Bego que de mediocre periodista (recordeu que també va treballar al Catalunya Sud i al Nou Diari?)i de dolenta escriptora de llibres (quin ridícul pel Ballesteros)ha passat a ser la mussa dels sociates. Així que ja ho sabeu, només cal que truqueu a la porta de can sociata i us tregueu el passi (em refereixo al carnet) i podeu arribar a ser fins i tot regidor/ra de l'Ajuntament i amb una mica de sort Delegat/da del Govern.
Per cert, que no cal que especuleu més amb qui ocuparà el càrrec de Director de Comunicació. Aquesta paia no hi vol ningú, ja que així pot mangonejar com vulgui, i sinó que li preguntin als del gabinet de premsa de l'Ajuntament que ja els hi està buscant ajudants per la tarda (es veu que hi ha alts càrrecs de la Generalitat a Tarragona que tenen fills per promocionar). De pas que es prepari també el Ricard Lahoz, que tan si val qui li posin de gerent, que qui el controlarà serà ella i si li dona la gana se'l carregarà. El millor que li podria passar al Ricard és que li posesin al Josep M Bonet, que tot i ser un 'enxufat' del partit és un paio que respecta a tothom i no és sectari (o almenys no ho sembla), no com ella que va a saco.
En resum, la solució és aïllar els possibles traidors i anar tots a una.
Amb uns elements (individuus, paios, flannagans o com els volgueu anomenar) com el Xavier Abelló o el capo Cinto Romeu, no és d'estranyar que la casa vagi com va; malament. No es poden trobar especímens més allunyats d'allò que necessita aquest gremi.
Al menys abans, aquests paios portaven barret i vestit de ratlles, i així sabies amb qui te les feies.
Algú comentava de no penjar cap post en el seu blog el dilluns proper. M'hi afegeixo però estaria bé fer una mica de banner per penjar-lo en blogs i webs.
Anims!
Si us plau, no us equivoqueu amb els noms. Quan parleu de l'Abelló i del Romeu, poseu Carles Abelló i no pas al Xavier que treballa a Vilanova. El del grup 100 és diu Carles Abelló.
estavem parlant del Xavier Abelló que forma part de la llista llesta. No ens hem equivocat.
Jo em solidaritzo desde la Comarca d'Osona, on el Grup 100% també ho està fent passar molt malament als del Diari Més La Marxa i Canal Català Osona!! Penseu que tot just ara acaben de cobrar el es de maig!!!
Espero que tot Catalunya acabeu fent la vaga, i si pot ser, els feu la vida impossible a tota aquesta colla de poca vergonyes, tant o més que ells ens ho han fet passar als altres!
Ànim companys, que entre els uns i els altres els ho farem pagar!!!
En el cas del Diari de Tarragona, crec que no caldria que fessin vaga els periodistes, i així no es farien mal veure de cara a l' empresari que de ben segur els estirarà de les orelles. Només caldria que els anunciants, des del millor banc, al travesti més salerós, no s' anunciessin durant dies.
Sempre ens queixem de la dictadura periodística del Diari, i de la seva superbia pel damunt d' altres mitjans. Si durant una setmana, o més, dies i dies, no entrés ni un petit anunci, ja hi correrien a resoldre la situació. Però companys, qui li posa el picarol al gat ?.
wooow!!! com esta la cosa!!!!!!
em pensava que no hi havia res pitjo que ser becari de recerca, com jo vaig ser, pero veig que el que ja m'havia arribat es ben cert, que la professio periodistica esta pel terra, tant en sous com en d'altres coses.
Jo vaig marxar del pais que m'estimo, perque actualment nomes sembla apte per a lladres, llepes, i/o energumens. Em solidaritzo completament amb valtros.
Nomes una cosa: teniu la professio i sabeu com funcionen els mitjans. Uniu-vos i feu servir el que sabeu. No tot s'acaba en els papers.
Salut i sort!
Companys i amics /es
Moltes gràcies a tots pel vostre suport però us hem de dir que al final, la vaga de dilluns s'ha desconvocat. La televisió de Tarragona s'ha venut i avui ens han donat les explicacions sobre aquest tema. Us mantindré informats.
Penjats, podeu confirmar aquest últim comentari? S'ha venut la TV de Tarragona?
Això seria la notícia de l'estiu, en quant a mitjans locals, clar ;)
Aiss companys, que mal assessorats aneu. Sigueu més llestos i seguiu l'exemple de la companya Núria Bea. Busqueu-vos un bon padrí, dels que porten el vestit a ratlles i un bon barret d'ala ampla i que com a pagament de la vostra lleialtat us col·loqui a la nòmina de l'erari públic. Visca el periodisme llepissós i cutre!!
sóc el David Cortés, vaig treballar a Promicsa posant en marxa el Dp. Comercial del diari AQUÍ. He sentit que el Jordi Salvat se'n va a l'AQUÍ. Recomano a tothom no anar a treballar amb Lluís González perquè és una persona amb la que no es pot dialogar ni treballar. Espero que el fitxatge del Jordi suposi la marxa de Lluís González del projecte. És la única manera de que l'AQUÍ pugui tirar endavant.
És una llàstima que un projecte tan maco no funcioni. La culpa és d'aquest senyor que en comptes de motivar al magnífc personal que té es dedica a matxacar-lo.
Ànims Jordi! Espero que tu li donis a l'AQUÍ l'empenta que li cal.
David Cortés
Jo ja et dic segur que SI, que la tele de Tarragona s'ha venut i més concretament que l'actual amo la posa a mans dels italians. Si vols, investiga més que jo no et puc donar la resta de la informació.
Antoni Panadés, no tenia detractors, si no més be envejosos i qui coneix a Don Carlos ja saben que ho és i molt. Recordo amb molts bons records a Panadès, amb el Metge Aleu, Mossèn Ramon, Josep Maria Alegret, Joan Juncosa, Manel Pastor i un llatg etcètera que desfilaven per un programa de Tarragonins i amb el favor de nombrosos pobles de les comarques, sense oblidar a Mariola que igualment va ser víctima del "Menys Tarragona".
J.M.
I en tot això, què hi diu elcol·legi de periodistes?
Perquè elproblema està molt generalitzat.
Abans, ser periodista era una professió que transmetia una imatge digne. Ara, per alguns oportunistes i d'altres que no són periodistes però que practiquen l'intrussisme, la professió, per desgràcia, perd dignitat. Això sí, les audiènces de brossa, creixen, i la rendibilitat d'alguns mitjans, també.
Hola,
sóc el Pau De la Peña, i vull enviar una salutació a l'equip que en el seu moment ens vam fer, tant a mi com a la Mònica Salom, costat...una salutació pel Carles, pel Borràs, per la Neus, etc... sense ells el programa PROTECCIÓ, no haguès estat possible.
Llàstima de la directiva de la Tv, us puc assegurar que es patètica... vam estar 3 mesos per cobrar una misèria... es penós.
A tot aquel que pugui llegir aquest comentari, no deixeu cap mena de curriculum!!!!
Úna salutació.
Pau De la Peña
aquí també hi sou:
larevoltadelsbecaris.blogspot.es
Aixeca el puny i lluita!
Publica un comentari a l'entrada