Vols fer una aportació que no té res a veure amb cap post?

dijous, 9 d’agost de 2007

El president de Convergència, atrapat a l'AP-7


Entre els milers de catalans atrapats a l'autopista AP-7 dissabte passat en aquella caòtica tarda que va obligar a la concessionària Acesa hi havia un polític tarragoní. Potser n'hi havia més, però almenys ell ens ho explica en el seu bloc. És en Joaquim Nin, president de Convergència Democràtica al Camp de Tarragona, alcalde d'Albinyana i diputat provincial. Nin ens relata l'experiència confessa que va arribar tard a una boda.

A veure si apreta una mica els seus correligionaris i batallen més i aconseguim entre tots que autopista del Camp de Tarragona a l'agost deixi de ser sinònim de cues.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta foto és de fa temps, oi? Jo diria que ara està una mica més "hermosote", li deu tractar bé la vida.

Anònim ha dit...

el quim es un bon politic i millor persona, si va quedar atrapat ja li dire que tregui el aire i faci sauna que li anire aprimar, ojala hi hagues mes tios a la politica com el quim!!!!

Anònim ha dit...

La clenxa al mig i la camisa lila, impagables. Te un aire vuitantero rotllo Rick Astley. Aquesta foto de quan és? Ja tenia barba quan va fer la comunió o que?

Anònim ha dit...

Aquesta foto la podeu veure a la web oficial de Convergència, a la direcció nacional, de la qual ell en forma part com a president del partit a Tarragona.

Penjats.

Anònim ha dit...

si, si, conneixen al Quim, segur que es fa ficar a la autopista una vegada ja era la cua,per despres explicar-ho al seu blog..gran politic?

Anònim ha dit...

I el Quim Nin no només dissabte va arribar tard a una boda... dilluns també va arribar tard a la constitució del Consell Comarcal del Tarragonès per una altra cua a la mateixa autopista... I això que en veure-la va decidir agafar la "drecera" i anar a voltar cap a la carretera de Valls per entrar per l'N-240...

Waipu Joan ha dit...

els anònims són la perdició de la blogosfera.

Ja va bé que els polítics visquin els problemes dels ciutadans. Que n'aprenguin i vegin que no tot són flors i violes.

Anònim ha dit...

Sabeu res del comiat de l'assessor del grup d'erc de l'ajuntament de Tarragona??

Anònim ha dit...

Quina diferència hi ha entre ser anònim i signar com a Waipu Joan ? Apa vinga !

Gerard Castells ha dit...

Ostres, sí, els anònims maten, estic segur que la majoria d'anònims ja sabem qui són: el problema és que la majoria escriuen amb la mateixa ràbia quan ho fan com a anònim que quan escriuen identificant-se i això facilita les coses.

Anònim Gerard Castells

Josep Maria ha dit...

anònim de les 10,10 a tú no et puc trobar enlloc, a Waipi Joan el puc trobar en el seu blog i sé qui és. Hi ha diferència?

Anònim ha dit...

Només el enterats sabeu qui és Waipu Joan. Al seu blog no hi posa el seu nom. Res a dir, de la mateixa manera que jo tampoc no vull donar el meu nom en els comentaris. No hi trobes certa semblança ?

Ja s'ha dit que els propietaris del blog admeten comentaris anònims. Jo compleixo les normes, unes normes que a tu semblen molestar. Molt bé: no llegueixis anònims, no els contestis o demana que per escriure al blog calgui identificar-se. Promou aquest canvi, a veure què et diuen. Discutim-ho.

A més a més qui t'ha dit que estic interessat que em trobin, tu o qualsevol altre ?

Josep Maria, viu i deixa viure (encara que sigui de forma anònima).

Anònim ha dit...

M'heu picat la curiositat:

Que se n'ha fet de Rick Astley?

Anònim ha dit...

Waipu Joan no amaga la seva identitat. Jo recordo haver-lo vist amb foto i tot al Diari de Tarragona, junt amb la seva dona, en un reportatge sobre blocs...