La Magineta...

Quan aquest post sigui publicat el tauró gris del Miracle, la Magineta, com l'anomenaven alguns banyistes de la platja tarragonina, podria ja haver passat a millor vida, literalment, si prenem com a referència la seva existència els darrers cinc dies. Desitgem equivocar-nos.

Haver estat arponejat per uns desaprensius, no ha ajudat gens ni mica per mantenir les expectatives d'aquells que avui el volen (volien) viu, entre ells, no cal dir-ho, (i no és cap ironia), el mateix alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la regidora de Medi Ambient, Carme Crespo.

Tampoc hi ha contribuït el fet que un pescador francès li posés a l'abast un esquer amb un ham subjectat per un fil d'acer de dimensions considerables. És cert que aquests factors han estat determinants en el possible desenllaç. No és menys cert, però, que les tècniques emprades en la seva captura són, si més no, discutibles. També el fet que, per salvaguardar la seguretat dels banyistes, s'optés per l'opció de la captura, descartant altres possibilitats, com la de dur-lo a alta mar (es deia que tornaria a la costa o, i més encara en vistes de les ferides, que hauria mort).

Però, realment, ¿eren aquestes les dues úniques sortides que s'haurien pogut adoptar dissabte, després que el CRAM identifiqués el tauró? Certament, no! Hi ha una tercera opció de la que ni tan sols s'ha parlat, però que des del Centre de Recerca d'Animals Marins, ja apostaven (off de record) el mateix dissabte, després de la reunió del Fortí.

Aquesta opció és la més natural, i la que tenia més sentit comú, sense el raonament humà, es clar, que sovint ens fa perdre de vista que som un esglaó més en l'escala evolutiva. Aquesta opció no era cap altre que no intervenir, simplement, deixar el tauró a l'aigua i permetre que la natura seguis el seu curs. És a dir, que ell mateix decidís el seu destí, i no pas nosaltres. ¿No heu vist en documentals taurons amb ferides descomunals i que, tanmateix, sobreviuen? Aquesta opció, es clar, implicava una platja en ple agost indeterminadament tancada al bany.

Com sempre, ha primat l'interès humà per sobre de l'animal, i és natural. No culpem a ningú. Segur que tant l'Ajuntament, com la Creu Roja, l'Aquàrium, el CRAM i, fins i tot, els que rebran el Diploma de Serveis Distingits (els que el van capturar) van actuar de la millor manera possible, dintre de les seves possibilitats i davant l'exepcionalitat de la situació. I fer-ho amb l'objectiu enfocat dels centenars de mitjans de comunicació (CNN, Euronews...) que ho van cobrir tampoc facilitava les coses, al contrari. No es tracta de senyalar ningú, només de reflexionar per què si torna a passar el mateix, no torni a pagar els plats trencats el protagonista de la història, que al capdavall i després de tot, és l'únic afectat.