En una campanya electoral força ensopida a la demarcació, l’entrevista a Raül Font publicada pel diari El Mundo en la seva edició del dimarts 26 de febrer ha suposat una bona sacsejada. En ella el número 2 de la candidatura de la federació nacionalista explica que “CiU es una chica dispuesta a irse a la cama con quien sea”, tal i com destaca el titular de la informació. Més endavant podem llegir que “CiU es una chica a la que no le importa cambiar de pareja si ve que va a tener más estabilidad, si es para el bien de España y Cataluña. Somos capaces de pactar con el demonio y de irnos a la cama con quien sea siempre y cuando sea bueno para el conjunto del Estado”.
Més enllà de la lògica sorpresa en les redaccions de tots els mitjans locals, aquestes declaracions han provocat, fins i tot, la reacció del secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, que ha preguntat si “Josep Antoni Duran i Lleida comparteix aquestes declaracions masclistes de Raül Font o el farà rectificar”.
El mateix Font, mitjançant un comunicat oficial de premsa s’ha encarregat de “lamentar profundament” el sentit atorgat a les seves declaracions, i recorda que l’entrevista va ser feta “en un to figurat i metafòric”. És obvi que l’entrevista és poc ortodoxa i l’elecció del titular resulta, com a mínim, dubtosa. Però tot i això tothom sap que en política no es pot badar i molt menys en període electoral. És estrany que un polític experimentat com Font hagi pecat de passarell.
Més enllà de la lògica sorpresa en les redaccions de tots els mitjans locals, aquestes declaracions han provocat, fins i tot, la reacció del secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, que ha preguntat si “Josep Antoni Duran i Lleida comparteix aquestes declaracions masclistes de Raül Font o el farà rectificar”.
El mateix Font, mitjançant un comunicat oficial de premsa s’ha encarregat de “lamentar profundament” el sentit atorgat a les seves declaracions, i recorda que l’entrevista va ser feta “en un to figurat i metafòric”. És obvi que l’entrevista és poc ortodoxa i l’elecció del titular resulta, com a mínim, dubtosa. Però tot i això tothom sap que en política no es pot badar i molt menys en període electoral. És estrany que un polític experimentat com Font hagi pecat de passarell.