No sempre s’explica la dimensió exacta de la realitat i el Fortí de la Reina n’és un bon exemple. S’ha dit fins a la sacietat que la procuradora Rosa Elias és la persona que va fer el primer pas per exigir l’enderroc del restaurant, que es va construir, per cert, passant olímpicament dels requeriments del Departament de Cultura de la Generalitat.
El que no s’explica, però, i és essencial per entendre el cas, és que el sogre de la procuradora tarragonina era Enric Olivé Martínez, l’alcalde de la ciutat que l’any 1953 va declarar zona verda l’entorn del Fortí i va acceptar la construcció d’un hotel.
Això és públic i està documentat al lloc web del Departament de Cultura. Si ho voleu comprovar: http://cultura.gencat.net/bpt/actual/docs/forti.pdf
En aquest mateix lloc web on també hi ha altres dades, si més no, sorprenents. Es detalla que el 1927 es va publicar que possiblement s’urbanitzaria tot l’entorn de la Platja del Miracle. El projecte era molt ambiciós i contemplava, entre d’altres propostes, la construcció d’un casino-hotel a l’interior mateix del Fortí.
També s’explica que el 1954 es va anunciar que el Ministerio de Información y Turismo havia declarat la construcció d’un hotel per a viatgers a la Punta del Miracle d’excepcional utilitat pública i d’interès nacional.
No s’acaben aquí les sorpreses: l’any 1962 l’alcalde Benigno Dalmau va anunciar que estava en tràmit la construcció d’un balneari-restaurant a la Punta del Miracle. Però el projecte tampoc no és va dur a terme. Un any més tard l’arquitecte Josep Maria Monravà va dibuixar els plànols del que hauria estat un restaurant i un edifici de catorze plantes, amb 84 pisos, construït a l’interior del recinte fortificat. El projecte no va veure la llum i el Fortí va romandre desocupat fins la dècada dels anys 90.
Ara es parla de l’enderroc del restaurant i ja hi ha un precedent a la zona. L’any 1965 a pocs metres del Fortí es va construir el restaurant Marina Roc. Poc després se’n va denegar l’obertura i anys després l’edifici va ser enderrocat, per no ajustar-se a la legislació vigent.
L’últim projecte data de l’any 1989, quan l’ajuntament va concedir llicència per construir-hi l’actual Restaurant Fortí de la Reina. La resta de la història, amics del Saló, ja la coneixeu.
Per cert, diuen que l’empresa que gestiona el restaurant instal·lat en aquesta construcció militar bastida en ocasió de la Guerra de Successió, es va constituir amb un capital d’1 milió de les antigues pessetes. També es comenta que un parell d’anys després es va fer una ampliació de capital de 9 milions de pessetes. L’aleshores màxim accionista va obtenir un crèdit per un import de 120 milions de pessetes per construir el restaurant i altres obres auxiliars. I una darrera dada: diuen que ara el valor cadastral del restaurant és de més de 370 milions de pessetes. Féu números...
Fins aquí el que cal saber del Fortí. Hi ha altres informacions que convé tenir per conèixer la dimensió exacta de la realitat però, de moment, es quedaran al rebost del Saló dels Penjats.
Vols fer una aportació que no té res a veure amb cap post?
dimecres, 30 de maig del 2007
Ballesteros ja inaugura
Josep Fèlix Ballesteros ha inaugurat avui la sisena edició de la FITTA, el Saló de la Formació i el Treball de Tarragona. En el mateix moment en què Joan Aregio recordava les tensions internes dins de Convergència i Unió, Ballesteros ha fet la seva primera inauguració com a alcalde de la ciutat, tot i que encara queden més de dues setmanes per a la seva presa de possessió. Per cert, que Ballesteros s'ha estrenat amb un padrí exultant. Es tracta del president de la CEPTA, Sebastià Cabré, a qui diumenge a la nit se'l va veure eufòric enmig de la festa de celebració del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Foto: Agència Catalana de Notícies.
Un periodista, alcalde d'Altafulla?
Els penjats no volem caure en un corporativisme barat però Altafulla podria tenir el 16 de juny un alcalde periodista de professió, un cas bastant únic a la nostra demarcació. A veure si algun visitant ens pot dir algun exemple més. A aquesta localitat del Tarragonès, l'Alternativa Baix Gaià, encapçalada per Francesc Farré, ha estat la llista més votada, amb 431 vots i tres regidors. El problema és que al plenari altafullenc hi haurà set grups municipals més. Només el PSC tindrà més d'un regidor -dos-. La resta, en tenen un. Comproveu-ho.
Farré i els seus deuen estar ja negociant la formació d'un govern estable. Potser els costarà, però des d'aquí els donem molts ànims. Han fet una feina molt bona i poden aconseguir una alcaldia històrica per aquesta marca blanca -no ho oblidem- d'Iniciativa per Catalunya Verds. Estarem atents.
dimarts, 29 de maig del 2007
Ballesteros és feliç
No sabem si va ser el subconscient combinat amb la ressaca de la marató electoral, però l'editorial de La Vanguardia va convertir ahir a Josep Fèlix Ballesteros en José Feliz Ballesteros. De fet, la frase dedicada als resultats de Tarragona tenia molta tela: "En Tarragona, tras la renuncia de Joan Miquel Nadal (CiU), es José Feliz Ballesteros (PSC) el que toma el relevo al quedar al pasar de 9 a 13 concejales y quedar borde de la mayoría absoluta"
No és per riure
L'entrada de la CORI a l'ajuntament de Reus pot ser incòmode per a les altres forces polítiques, sobretot en els plens, i "divertit" per a l'espectador. Que ningú s'ho prengui malament, però suposo que la gent espera que aporti un to "diferent" a la política municipal.
Ara bé, i canviant de municipi, què és el que ha portat a més de dues mil persones a votar PXC al Vendrell? Això no és divertit.
Ara bé, i canviant de municipi, què és el que ha portat a més de dues mil persones a votar PXC al Vendrell? Això no és divertit.
dilluns, 28 de maig del 2007
El juantxisme entra a l'Ajuntament de Reus
La Coordinadora Reusenca Independent (CORI) va ser ahir la gran sorpresa. El juantxisme entra a l'Ajuntament de Reus de la mà d'un candidat que vesteix d'Elvis i que porta el programa electoral més estrafolari i surrelista. Les conseqüències són imprevisibles.
Qui ha guanyat la porra del PSC de Tarragona?
La porra de la seu del PSC de Tarragona no té guanyador. Molt pocs van preveure una victòria socialista tan contundent i ningú, absolutament ningú, va endevinar la derrota d'ICV. Només la senadora María José Elices i el número 13 de la candidatura, Manolo López Pasca, van apuntar el número 13 al requadre del PSC. Tot i que el resultat més pronosticat van ser 11 regidors, hi va haver tres persones que van apostar per la majoria absoluta. A l'altre extrem, un dels més pessimistes va ser el regidor Pau Pérez, que hi va escriure un 10.
diumenge, 27 de maig del 2007
Ja hi som!
Ha arribat el gran dia! Si voleu seguir la participació podeu entrar la web de l'Ajuntament de Tarragona. I si passeu per davant d'algun quiosc, us recomanem que feu un cop d'ull a la portada d'El Periódico i us animeu a anar a votar!
dissabte, 26 de maig del 2007
Avui reflexionem sobre els periodistes
Avui és el dia de reflexió i deixarem en pau els polítics per parlar sobre els periodistes. Des del Saló dels Penjats ens volem solidaritzar amb els treballadors del Canal Català Tarragona (l'antiga Més TV), que demà no cobriran la jornada electoral amb tota la raó del món. L'empresa porta un retard considerable en el pagament de les nòmines. Aquest bloc també ha de servir per reflexionar sobre la professió, per denunciar situacions com aquesta i per obrir debats (i aquest post el vull signar perquè no vull perjudicar a ningú! Ivet).
Qui és?
divendres, 25 de maig del 2007
El pica pica que ningú s'ha menjat
L'alcalde de Tarragona no ha pogut posar, avui, la primera pedra de la nova caserna de la Guardia Urbana. La Junta Electoral no ho ha permès. On haurà anat a parar el pica pica que s'havia preparat? I la primera pedra? Li canviaran la placa i servirà per una altra inauguració de la nova era?
Bromes a banda, en un dels últims plens municipals, Joan Miquel Nadal va dir que seria l'alcalde fins a l'últim dia. També va dir que quan plegués faria alguna "nadalada", a l'estil del Maragall.
Sembla, però, que ja ha començat.
Bromes a banda, en un dels últims plens municipals, Joan Miquel Nadal va dir que seria l'alcalde fins a l'últim dia. També va dir que quan plegués faria alguna "nadalada", a l'estil del Maragall.
Sembla, però, que ja ha començat.
Us presento... el rais albaladí!
L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, no perd la seva capacitat de soprendre. A principis d'aquesta setmana va deixar quasi sense paraules al candidat de CiU en presentar-lo textualment com a rais albaladí (un cap de tribu egipci). I és que tants viatges a l'Àfrica i tantes classes d'àrab, algun dia havien de sortir per algun lloc!
Una escola sobre una residència
Un solar situat carrer Menorca de Torreforta (al costat del camp de futbol de La Granja i a pocs metres del CAP) va portar molts maldecaps a l'Ajuntament de Tarragona fa uns mesos. Resulta que el van cedir a la Fundació Santa Tecla per construïr-hi la residència més gran de Tarragona. Però quan el gerent, Joan Maria Adserà, es disposava a engegar el projecte es va trobar amb la gran sorpresa. Era un solar per a equipaments educatius!! I, és clar, en el moment que l'Ajuntament va demanar al Departament d'Educació de la Generalitat que hi renunciés quasi per la patilla es van topar amb el que era inevitable. Senyors! Que tot té un preu! La qüestió és que l'error de l'Ajuntament va anar de perles a Educació i el delegat, que els tenia contra les cordes i amb una residència ja anunciada, va aprofitar l'ocasió molt hàbilment per desencallar quatre temes.
dijous, 24 de maig del 2007
Els candidats a les petxines de la informació
El Col·legi de Periodistes de Tarragona entregarà la setmana que ve les Petxines de la informació. Els guanyadors de l'Oberta i la Tancada encara estan per decidir però ja hi ha finalistes. Els candidats a la Petxina Oberta (a les persones o institucions que ens fan més fàcil la feina) són el regidor d'Esports i de Trànsit, Raül Font; els Bombers de la Generalitat, i l'oficina del Portaveu dels Mossos d'Esquadra. La Petxina Tancada (als que ens fan menys fàcil la feina) podria caure a mans de l'entrenador del Club Gimnàstic, Paco Flores; la Subdelegació del Govern a Tarragona o Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA). I el periodista Lluís Amiguet (el de la foto) recollirà la Petxina Daurada (en reconeixement a la trajectòria d'un professional destacat per la seva contribució al periodisme de les comarques de Tarragona).
dimecres, 23 de maig del 2007
Martoreeeeeell per Tarragoooonaaaa...
Ja en vam parlar el 10 de maig però en volem tornar a parlar. La cançó de la Martorell s'ha convertit en un fenòmen musical a Tarragona. Els altaveus de les furgonetes de campanya han escampat per tota la ciutat una melodia enganxosa que ja tarareja tothom. És com si s'hagués avançat la cançó de l'estiu i no li pogués fer obra ni La barbacoa de Georgie Dann, l'Aserejé de les Ketchup o la Bomba de King África. No és la primera vegada, hi ha precedents. Una cosa semblant va passar a Reus fa quatre anys amb la cançó de la CORI, que ara s'ha tornat a posar de moda. Martoreeeeell per Tarragoooonaaaaaaa, Martoreeeeell un vot valeeeent...
dimarts, 22 de maig del 2007
Aregio vol ser l'alcalde de Ballesteros
Ja ens imaginàvem que quan Joan Aregio (CiU) deia allò de "vull ser el teu alcalde" anava per tots els tarragonins, inclòs el seu principal contrincant, Josep Fèlix Ballesteros. Però, per si no quedava clar, avui els convergents han penjat cartells nous amb un Aregio somrient ensenyant una foto de Ballesteros i dient que, malgrat tot, també vol ser el seu alcalde, "encara que eviti el cara a cara"! Saben que és una llaga i hi volen enfonsar el dit.
Lluís Balart ja no vol la mesquita
Lluís Balart (ICV) es va convertir ahir en el protagonista inesperat de la jornada. Però avui s'ho ha repensat i ja no vol que el Banc d'Espanya sigui una mesquita. Ara diu que la seva proposta només pretenia evidenciar la utilització política de la islamofòbia de CiU i el PP. Deixeu-nos dubtar de la rocambulsqueca i increïble estratègia. És que no cola! I això que ens el mirem amb bons ulls després que actualitzés el seu bloc a petició del Saló dels Penjats...
Sergi Wally de los Rios
A la tercera entrega de la secció Clònics parlem de Sergi de los Rios. Les ulleres, el somriure complaent, la constitució física, i fins i tot el pentinat. És Wally, el personatge creat per Martin Handford ara fa vint anys. Trobarem al candidat la setmana que vé? Riurà com en la imatge? On el trobarem?.
Tenim un problema
Companys de la premsa escrita: tenim un problema. Fins ara, als titulars hi podiem posar Nadal... i encara quedava espai. Però, si el nou alcalde és Ballesteros, se'ns menjarà un bon espai. S'admeten propostes per reduïr el nom. La meva és............... BTS
Oh, Vespella!
Amb un aire d’absència i dolça distracció... així ens estàvem al darrera de la barra de l’antic bar “Drako”, als Masos de Vespella de Gaià. Observàvem amb atenció com el paleta del poble (que ha reformat bona part de les cases multicolors del cim del municipi...) gesticulava i pronunciava paraules aflamencades per provar de mantenir una conversa intel·ligible amb el propietari del local, un dels molts súbdits estrangers que s’han jubilat a la zona...
Ja es podia entreveure llavors, i d’això ja fa almenys 12 anys, que al petit poble de Vespella de Gaià li convenia algú per posar fre a aquesta incomunicació lingüística entre els seus vilatans, els autòctons i els nou vinguts, belgues, fonamentalment.
No podia ser qualsevol individu. Aquesta persona havia de ser algú que es pogués empassar, sense vessar cap llàgrima de dolor, algun dels grans gripaus que l’artista- alcalde, Rafael Bartolozzi, havia deixat, com a llegat pel poble. Un poble, per cert, que era un dels pocs del Baix Gaià que tenia superàvit a les seves arques, abans de convertir-se en museu a l’aire lliure, és clar...
Però tornem als Gripaus: El nostre home havia de ser algú familiaritzat amb l’extinció i/o propagació d’incendis. Es a dir, algú acostumat a moure’s i sortir triomfal d’incendis i situacions de ris i crisis, en general.
I és que el nostre individu es trobaria amb una de les Bartolozziades més sonada: el Museu del Foc. Aquest Museu del Foc de l’època Bartolozzi volia mostrar els canvis ocasionats al municipi a causa del gran Incendi del 5 d’agost de 1993, quan la massa forestal de Vespella va ser totalment arrasada a causa d’un paorós foc que va causar cinc morts. Al Museu s’analitzarien els grans incendis de la història, les seves causes, orígens i conseqüències. De forma interactiva es mostraria els esforços de l’ésser humà per controlar aquests fenòmens naturals. No cal dir que això, al nostre home, li ve com anell al dit...
Suposo que ja sabeu els lectors del Saló dels Penjats qui ha estat l’home escollit, des de la normalització i normalitat més absoluta, per tan noble causa.
Què deu dir, en els seus hipotètics mítings a Vespella, el nostre home de la Fundació d’Art Contemporani, Mas d’en Plana, l’altre gran gripau que Bartolozzi va concebre com a lloc per pensar, estar i treballar...
Ja fa dies què pel Saló els Penjats plana una qüestió: ¿El nostre home ha celebrat algun acte de campanya al petit i bucòlic poble de Vespella de Gaià? I si és que ho ha fet, ¿Quines hauran estat les seves promeses electorals? ¿S’haurà atrevit, aquest prohom de normalització, a anar a vendre fum al municipi, fins no fa gaire Bartolutzzià?
Certament el nostre home es trobarà un mosaic (parlant d’art) no gaire prometedor. El 2003 el 89,2% de la població de Vespella va anar a votar: En aquests darrers comicis el nostre home ho hagués tingut del tot impossible perquè es va votar amb el sistema de llistes obertes. Amb tot, ara, a Vespella hi ha un regidor convergent i quatre de socialistes. La pregunta és obvia: ¿Els vilatans que van donar suport al candidat de CiU de 2003, faran el mateix ara, amb un candidat desconegut al municipi?
Ja ho deia Pessoa: “A la sínia del clos de casa meva l’ase roda que roda, i el misteri del món és d’aquesta grandària”. Si voleu llegir alguns versos de Pessoa traduïts al català: www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaportuguesa/pessoa.html
Ja es podia entreveure llavors, i d’això ja fa almenys 12 anys, que al petit poble de Vespella de Gaià li convenia algú per posar fre a aquesta incomunicació lingüística entre els seus vilatans, els autòctons i els nou vinguts, belgues, fonamentalment.
No podia ser qualsevol individu. Aquesta persona havia de ser algú que es pogués empassar, sense vessar cap llàgrima de dolor, algun dels grans gripaus que l’artista- alcalde, Rafael Bartolozzi, havia deixat, com a llegat pel poble. Un poble, per cert, que era un dels pocs del Baix Gaià que tenia superàvit a les seves arques, abans de convertir-se en museu a l’aire lliure, és clar...
Però tornem als Gripaus: El nostre home havia de ser algú familiaritzat amb l’extinció i/o propagació d’incendis. Es a dir, algú acostumat a moure’s i sortir triomfal d’incendis i situacions de ris i crisis, en general.
I és que el nostre individu es trobaria amb una de les Bartolozziades més sonada: el Museu del Foc. Aquest Museu del Foc de l’època Bartolozzi volia mostrar els canvis ocasionats al municipi a causa del gran Incendi del 5 d’agost de 1993, quan la massa forestal de Vespella va ser totalment arrasada a causa d’un paorós foc que va causar cinc morts. Al Museu s’analitzarien els grans incendis de la història, les seves causes, orígens i conseqüències. De forma interactiva es mostraria els esforços de l’ésser humà per controlar aquests fenòmens naturals. No cal dir que això, al nostre home, li ve com anell al dit...
Suposo que ja sabeu els lectors del Saló dels Penjats qui ha estat l’home escollit, des de la normalització i normalitat més absoluta, per tan noble causa.
Què deu dir, en els seus hipotètics mítings a Vespella, el nostre home de la Fundació d’Art Contemporani, Mas d’en Plana, l’altre gran gripau que Bartolozzi va concebre com a lloc per pensar, estar i treballar...
Ja fa dies què pel Saló els Penjats plana una qüestió: ¿El nostre home ha celebrat algun acte de campanya al petit i bucòlic poble de Vespella de Gaià? I si és que ho ha fet, ¿Quines hauran estat les seves promeses electorals? ¿S’haurà atrevit, aquest prohom de normalització, a anar a vendre fum al municipi, fins no fa gaire Bartolutzzià?
Certament el nostre home es trobarà un mosaic (parlant d’art) no gaire prometedor. El 2003 el 89,2% de la població de Vespella va anar a votar: En aquests darrers comicis el nostre home ho hagués tingut del tot impossible perquè es va votar amb el sistema de llistes obertes. Amb tot, ara, a Vespella hi ha un regidor convergent i quatre de socialistes. La pregunta és obvia: ¿Els vilatans que van donar suport al candidat de CiU de 2003, faran el mateix ara, amb un candidat desconegut al municipi?
Ja ho deia Pessoa: “A la sínia del clos de casa meva l’ase roda que roda, i el misteri del món és d’aquesta grandària”. Si voleu llegir alguns versos de Pessoa traduïts al català: www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaportuguesa/pessoa.html
Una proposta sorprenent
Lluís Balart (ICV) ho portava preparat de casa o va improvisar? És la pregunta que tots ens fèiem ahir després d'escoltar a Tarragona Ràdio la seva proposta d'ubicar una mesquita a l'emblemàtic edifici del Banc d'Espanya. No entrarem a valorar si és encertada o no però és indiscutible que és sorprenent perquè semblava que hi havia l'acord de convertir l'espai en biblioteca. Lluís Balart va deixar anar la idea per primera vegada en aquesta entrevista des de la platja i tant de passada que ni el director de la ràdio, Ricard Lahoz, s'hi va aturar. Van ser les onades? Va ser una insolació? O va ser fruit de llargues hores de meditació?
Al vespre, durant el debat organitzat per la Ser i el Diari de Tarragona va tenir l'ocasió de tornar-ho a explicar davant d'un ferotge Alejandro Fernández (PP) que li va cantar la canya. Curiosament, no vam tenir el goig de saber què en pensa Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i, com que nosaltres sempre tenim el micro obert, l'invitem a donar la seva opinió al Saló dels Penjats. De moment, amics lectors, vosaltres teniu la paraula.
Al vespre, durant el debat organitzat per la Ser i el Diari de Tarragona va tenir l'ocasió de tornar-ho a explicar davant d'un ferotge Alejandro Fernández (PP) que li va cantar la canya. Curiosament, no vam tenir el goig de saber què en pensa Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i, com que nosaltres sempre tenim el micro obert, l'invitem a donar la seva opinió al Saló dels Penjats. De moment, amics lectors, vosaltres teniu la paraula.
Albert Vallvé es cola en un debat de dones
Onda Cero Tarragona va convocar a cinc candidates de cinc partits per parlar de polítiques d'igualtat, ahir a la Casa Canals. Hi van participar Begoña Floría (PSC), Judit Heras (PP), Rosa Maria Rossell (ERC) i Arga Sentís (ICV). La sorpresa va ser quan, a última hora, els convergents van decidir canviar la seva tertuliana (Victòria Forns) i en el seu lloc hi va aparèixer el democristià Albert Vallvé. Sembla que el tema de les dones és la creu d'aquesta candidatura. Recordeu, per exemple, quan Unió buscava una dona desesperadament i a contrarrellotge pel número nou de la llista (on abans de la llei de la paritat hi havien col·locat Robert Vendrell). Al final hi van posar la farmacèutica i biòloga Àngels Vilanova, que estava una mica més avall i a qui pujar no li feia gaire il·lusió... Tot sigui per la causa!
dilluns, 21 de maig del 2007
Campanya de cine
Diumenge, 8 del vespre. Sala 6 dels cinemes Oscar. Crispetes a la mà. Comença la tanda pertinent d’anuncis. (Si, sí, amb el que val l’entrada i encara tenen penques de posar anuncis). Que si un restaurant, una casa de quartos de bany i o Déu meu, noooo! Aquí també noooo! La campanya ens persegueix, fins i tot al cinema!
Magnificat a la pantalla de cine, Joan Aregio. “Vull ser el teu alcalde”, diu adreçant-se al públic amb el to poc convincent del que grava un anunci senzillament perquè toca. Si enlloc d’optar a l’alcaldia optés al Goya, amb aquesta interpretació ho tindria complicat.
Però no creiem que a Aregio li preocupi. No té cap mena de problema en reconèixer que això de la comunicació no és el seu. Aquest dilluns fins i tot ho ha admès en la roda de premsa de la junta de govern local. “És l’última del mandat i no hi pensava. M’haureu de perdonar, ja sabeu que això de la comunicació no és el meu fort”.
Magnificat a la pantalla de cine, Joan Aregio. “Vull ser el teu alcalde”, diu adreçant-se al públic amb el to poc convincent del que grava un anunci senzillament perquè toca. Si enlloc d’optar a l’alcaldia optés al Goya, amb aquesta interpretació ho tindria complicat.
Però no creiem que a Aregio li preocupi. No té cap mena de problema en reconèixer que això de la comunicació no és el seu. Aquest dilluns fins i tot ho ha admès en la roda de premsa de la junta de govern local. “És l’última del mandat i no hi pensava. M’haureu de perdonar, ja sabeu que això de la comunicació no és el meu fort”.
I el cara a cara?
Diguem-ho sense embuts: aquest post és per tocar la pera i prou. Sabem que el cara a cara és un tema que provoca urticària a alguns polítics i, és clar, nosaltres som folloneros. Fa uns dies que Joan Aregio (CiU) no el demana i que Josep Fèlix Ballesteros (PSC) ha deixat de posar excuses. De fet, el socialista ni tan sols ens ha contestat la pregunta que li vam fer des del Saló dels Penjats el dia 13 de maig (per què no vols el cara a cara?). I a aquestes alçades de la campanya ja quasi hem perdut l'esperança de rebre el seu mail.
No passa res, no és un tema tan trascendental. Però veient la dimensió que va prendre fa una setmana i mitja vam consultar una politòloga. Ara que les aigües estan més tranquiles ja podem fer pública la seva resposta: no hi ha precedents, no hi ha cap partit de cap població del món que hagi perdut unes eleccions perquè un bloc de periodistes hagi publicat una pregunta com aquesta. O sigui que si algú ha fet un salt de la cadira en llegir el títol d'aquest post ja es pot relaxar.
No passa res, no és un tema tan trascendental. Però veient la dimensió que va prendre fa una setmana i mitja vam consultar una politòloga. Ara que les aigües estan més tranquiles ja podem fer pública la seva resposta: no hi ha precedents, no hi ha cap partit de cap població del món que hagi perdut unes eleccions perquè un bloc de periodistes hagi publicat una pregunta com aquesta. O sigui que si algú ha fet un salt de la cadira en llegir el títol d'aquest post ja es pot relaxar.
Patates i olives a l'Associació de Veïns Tarraco
La molt convergent Associació de Veïns Tarraco ha estat recompensada amb la millora del seu local social de l'Avinguda d'Andorra per un cost de 93.000 euros. Aquesta associació està molt preocupada per organitzar la festa del barri i excursions pels iaios, però no ha estat capaç de fer cap gestió davant de l'Ajuntament quan la rotonda (amb l'Avinguda de Catalunya) va trigar més de sis mesos en construïr-se, pels constants mal de caps que genera el pèssim estat de l'asfalt (mireu com l'han arreglat a l'alçada de la Subdelegació del Govern), sobre el patètic estat del complex esportiu Sant Jordi (tancat fa més de dos anys) o el canvi de lloc d'un contenidor que molestava a un empresari. Ara el contenidor es troba damunt de la vorera y davant de l'empresa ha quedat un forat robat a la pròpia vorera. Això sí, el dirigents de l'associació deuen tenir la panxa contenta amb les patates i olives que van menjar diumentge amb motiu de la inauguració de les obres de remodelació. Salut.
diumenge, 20 de maig del 2007
L'Alejandro Fernández mexicà
En la segona entrega de la secció Clònics parlarem de l'alcaldable del PP, Alejandro Fernández. No hem trobat el seu doble però resulta que hi ha un cantant mexicà que es diu igual que ell. L'altre Alejandro Fernández, conegut com el potrillo, no està fent campanya però també va molt enfeinat promocionant el seu últim disc, que sortirà al mercat a mitjans de juny i que es diu Viento a favor. Si sou supersticiosos i creieu que això podria ser un senyal de victòria pel PP a Tarragona, també heu de saber que el primer single d'aquest treball, que ja sona a les ràdios, es diu Te voy a perder. I sembla que el potrillo no hi té res a fer. Te amo mi vida, te amo lo siento, y no hay nada que yo pueda hacer; en cuanto cruces la puerta te voy a perder
dissabte, 19 de maig del 2007
L'últim cartutx de CiU
Les dues enquestes publicades aquest cap de setmana situen el PSC com a guanyador de les eleccions de Tarragona, però el sondeig de La Vanguardia no deixa tan malament a CiU. Segons ha pogut saber El Saló dels Penjats, els estrategs d'Aregio han preparat per a la darrera setmana de campanya una última tàctica per intentar el que els castellans diuen "vuelco electoral". Joan Aregio i els altres membres de la candidatura convergent es convertiran en irreductibles gals que resisteixen l'invasor socialista.
S'estan acabant d'ultimar els detalls, però els dolents ja està clar que seran Ballesterus i Montillus i que la poció màgica serà el chartreusse. Tarragona es convertirà doncs en la petita aldea gala d'Astèrix (suposem que Aregio) i Obèlix. Qui serà el bard? I el druida Panoràmix, el que fa la poció? Als convergents no els manquen idees per intentar guanyar la batalla de Tarragona.
S'estan acabant d'ultimar els detalls, però els dolents ja està clar que seran Ballesterus i Montillus i que la poció màgica serà el chartreusse. Tarragona es convertirà doncs en la petita aldea gala d'Astèrix (suposem que Aregio) i Obèlix. Qui serà el bard? I el druida Panoràmix, el que fa la poció? Als convergents no els manquen idees per intentar guanyar la batalla de Tarragona.
Un nou membre de la família Alcántara
Amb aquest post encetem la secció Clònics que buscarà semblances entre els diferents candidats i personatges reals o de ficció. La volem inaugurar amb Victòria Forns, la número 3 de la llista de CiU, que podria entrar a la serie Cuéntame, de TVE, sense passar ni per la perruqueria ni per atrezzo. És una qüestió purament estètica, perquè el seu caràcter i currículum no encaixen amb la família Alcántara.
I amb el Periódico arriben les ampolles de cava!
Si ahir els socialistes estaven contents, avui ja deuen estar destapant ampolles de cava i tirant confetti. L'enquesta publicada avui per El Periódico encara afavoreix més el PSC i dóna l'alcaldia a Josep Fèlix Ballesteros. Els resultats en regidors són molt semblants als de l'enquesta de La Vanguardia amb dues diferències. CiU es quedaria amb només 8 regidors (La Vanguardia en pronosticava entre 9 i 10) i ERC en podria aconseguir fins a 3.
divendres, 18 de maig del 2007
La Vanguardia dóna una alegria al PSC
Ja tenim la primera enquesta oficial. Es tracta de la publicada aquest divendres per La Vanguardia, realitzada per Noxa, i que situa el PSC com el gran triomfador de les eleccions del 27 de maig, amb 11 o 12 regidors davant dels 9 actuals. El sondeig no pronostica però una "òstia" convergent, ja que el situa entre 9 i els 10 regidors actuals. Els grans derrotats: el PP podria perdre un escó i quedar amb 3, ERC queda clavada amb els dos actuals i ICV en pot perdre un dels dos actuals.
Per tant, l'enquesta situa Ballesteros com alcalde amb un tripartit amb el PSC molt reforçat però amb un Aregio com a cap de l'oposició amb gairebé el mateix pes en regidors que l'últim Nadal en el seu últim mandat. PP, ERC i ICV haurien de fer una profunda refexió. Però només és una enquesta i veurem el 27 de maig quin grau d'encert té. El que està clar és que a Ramon i Cajal ha sentat molt bé el sondeig de Can Godó.
Altres detalls de l'enquesta són que Ballesteros és més valorat i el veuen més com alcalde que a Aregio. Tampoc no descarta l'entrada de Ciutadans al consistori, tot i que és difícil.
Per tant, l'enquesta situa Ballesteros com alcalde amb un tripartit amb el PSC molt reforçat però amb un Aregio com a cap de l'oposició amb gairebé el mateix pes en regidors que l'últim Nadal en el seu últim mandat. PP, ERC i ICV haurien de fer una profunda refexió. Però només és una enquesta i veurem el 27 de maig quin grau d'encert té. El que està clar és que a Ramon i Cajal ha sentat molt bé el sondeig de Can Godó.
Altres detalls de l'enquesta són que Ballesteros és més valorat i el veuen més com alcalde que a Aregio. Tampoc no descarta l'entrada de Ciutadans al consistori, tot i que és difícil.
La xuleta de Montilla
Quan un és president de la Generalitat ha de signar molts llibres d'honor i no s'hi val a escriure qualsevol cosa. El president de la Generalitat, José Montilla, és un home previsor. I per això quan s'ho veu venir, s'ho porta escrit de casa. La setmana passada va deixar a tots els regidors de l'Ajuntament de Tarragona alucinats quan va treure la palm i va començar a copiar la dedicatòria. Ens consta, però, que no és una falta d'inspiració per Tarragona sinó una pràctica habitual.
Esquerra vol fer trempar Torredembarra
ERC de Torredembarra prepara un final de campanya que està donant que parlar. El míting dels republicans que ha de tancar la campanya serà dimecres vinent al Casal Municipal. Parlaran els seus principals candidats liderats per l'alcaldable, Gerard Ciuró. Fins aquí, tot normal. Però el plat fort serà la presència de la PORNO BAND, liderada per Conrad Son.
El creador d'Excursionistes calentes, que mai ha amagat ser molt proper a les tesis republicanes, ha de fer trempar Esquerra a Torredembarra. El municipi torrenc, que de per si ja bull políticament, treu fum. Entreu a torredembarra confidencial i ho comprovareu. Es pot estar d'acord o en contra de l'estrategia dels republicans torrencs, però estan aconseguint uns grans nivells de notorietat.
El creador d'Excursionistes calentes, que mai ha amagat ser molt proper a les tesis republicanes, ha de fer trempar Esquerra a Torredembarra. El municipi torrenc, que de per si ja bull políticament, treu fum. Entreu a torredembarra confidencial i ho comprovareu. Es pot estar d'acord o en contra de l'estrategia dels republicans torrencs, però estan aconseguint uns grans nivells de notorietat.
dijous, 17 de maig del 2007
Us atreviu a fer la porra?
Com que no comptem amb cap enquesta sobre la intenció de vot, us proposem fer la porra sobre els resultats electorals que es puguin donar el pròxim 27 de maig a la ciutat de Tarragona.
Diverses són les circumstàncies que fan que aquests comicis s'hagin convertit en els més oberts de la història de Tarragona: l'inici de la era post-Nadal, el teòric empat tècnic entre Ballesteros i Aregio, l'aparició de candidatures que podrien optar seriosament a entrar al consistori como són Tarragona Grup Independent (Maria Mercè Martorell) o Ciutadans (Jaime Climent)... En fi, el Saló dels Penjats es posa a la vostra disposició per a dur a terme la primera gran enquesta electoral, a només 10 dies del gran dia...
Diverses són les circumstàncies que fan que aquests comicis s'hagin convertit en els més oberts de la història de Tarragona: l'inici de la era post-Nadal, el teòric empat tècnic entre Ballesteros i Aregio, l'aparició de candidatures que podrien optar seriosament a entrar al consistori como són Tarragona Grup Independent (Maria Mercè Martorell) o Ciutadans (Jaime Climent)... En fi, el Saló dels Penjats es posa a la vostra disposició per a dur a terme la primera gran enquesta electoral, a només 10 dies del gran dia...
Equilibris molt desequilibrats
No només de xafarderies tarragonines viu el Saló dels Penjats. Fins i tot el poble més petit de la província, Senan, té els seus intríngulis, i no són pas poca cosa. Resulta que -llistes fantasmes a banda- el poble ja tenia un relleu més o menys pactat a l'alcaldia que durant 24 anys havia ostentat Antoni Saltó, per CiU. La dona en qüestió es presentava -es presenta- per una coalició lligada a ICV, però fins i tot els convergents de la Conca ja ho donaven per bo.
Però això que hi hagi d'haver equilibris tan primmirats a la coalició -que li ho preguntin si no a Vallvé i el mateix Aregio- va fer canviar de plans. "Tenim un militant d'Unió que s'ha de presentar sí o sí a Senan per CiU", va ser la instrucció que va arribar des d'algun despatx per part d'algú que segurament no sabrà ni situar el poble al mapa. Els conquencs, coneixent la situació, no ho acabaven de veure clar, però l'amenaça que els va arribar a continuació seria demolidora: "si no hi ha llista de CiU a Senan, tampoc n'hi ha a Calafell". A Calafell!!!!!!! La llista d'un municipi de més de 20.000 habitants, un dels més rics de Catalunya -on també hi va haver sidral entre CDC i UDC, per cert- va arribar a perillar per la d'un poble d'encara no 50 habitants! Quins equilibris més desequilibrats...
No cal dir que finalment CiU té llista a Senan. Per cert, amb un candidat que treballa a l'obra dels parcs eòlics que s'estan fent a tota la serra del Tallat, i que planta molins a diversos termes excepte el de Senan, poble que al seu dia es va oposar al màxim al dany paisatgístic que els suposa. Però això no ho digueu a ningú...
Però això que hi hagi d'haver equilibris tan primmirats a la coalició -que li ho preguntin si no a Vallvé i el mateix Aregio- va fer canviar de plans. "Tenim un militant d'Unió que s'ha de presentar sí o sí a Senan per CiU", va ser la instrucció que va arribar des d'algun despatx per part d'algú que segurament no sabrà ni situar el poble al mapa. Els conquencs, coneixent la situació, no ho acabaven de veure clar, però l'amenaça que els va arribar a continuació seria demolidora: "si no hi ha llista de CiU a Senan, tampoc n'hi ha a Calafell". A Calafell!!!!!!! La llista d'un municipi de més de 20.000 habitants, un dels més rics de Catalunya -on també hi va haver sidral entre CDC i UDC, per cert- va arribar a perillar per la d'un poble d'encara no 50 habitants! Quins equilibris més desequilibrats...
No cal dir que finalment CiU té llista a Senan. Per cert, amb un candidat que treballa a l'obra dels parcs eòlics que s'estan fent a tota la serra del Tallat, i que planta molins a diversos termes excepte el de Senan, poble que al seu dia es va oposar al màxim al dany paisatgístic que els suposa. Però això no ho digueu a ningú...
El sainet de l'Ajuntament
La importància de l’aprovació inicial del POUM i l’allargament inesperat de la sessió ha fet que els mitjans tradicionals hagin obviat un dels moments més deliciosos i surrealistes que s’han viscut al saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona en els últims anys.
Un cop enllestits els punts previstos de l’ordre del dia es va iniciar un segon plenari per aprovar un seguit de subvencions extraordinàries per part de la regidoria de relacions ciutadanes de Francesc Ricomà. El problema és que la confraria de pescadors, que havia presentat la sol·licitud corresponent fora de termini, també volia cobrar la seva subvenció puntualment . I aquí va començar l’escàndol.
El tinent d’alcalde d’Hisenda Joan Aregio va protestar en diferents ocasions perquè no sabia d’on trauria aquells diners i el líder del PSC Josep Fèlix Ballesteros comentava amb sorneguera: “sense que serveixi de precedent, però el senyor Aregió té raó”.
Però la cosa no va acabar aquí. El president de la Confraria és el regidor del grup mixt Esteve Ortiz. Com molt bé se sap després de l’afer Terres Cavades, un regidor no pot participar en una votació que l’afecti directament. L’alcalde, especialment inquiet, va deixar a tothom estupefacte: “Què coi, que voti, que quedarà més reforçat!”. Va haver d’aparèixer l’interventor municipal per posar-hi seny i demanar que Ortiz s’absentés momentàniament.
Finalment la petició menys ortodoxa dels últims mesos es va aprovar per unanimitat enmig de les lamentacions d’un desesperat Aregio: “Això és de bojos”. Efectivament, el penúltim ple de la legislatura semblava més el congrés d’una república bananera que no pas el parlament d’una ciutat seriosa.
Un cop enllestits els punts previstos de l’ordre del dia es va iniciar un segon plenari per aprovar un seguit de subvencions extraordinàries per part de la regidoria de relacions ciutadanes de Francesc Ricomà. El problema és que la confraria de pescadors, que havia presentat la sol·licitud corresponent fora de termini, també volia cobrar la seva subvenció puntualment . I aquí va començar l’escàndol.
El tinent d’alcalde d’Hisenda Joan Aregio va protestar en diferents ocasions perquè no sabia d’on trauria aquells diners i el líder del PSC Josep Fèlix Ballesteros comentava amb sorneguera: “sense que serveixi de precedent, però el senyor Aregió té raó”.
Però la cosa no va acabar aquí. El president de la Confraria és el regidor del grup mixt Esteve Ortiz. Com molt bé se sap després de l’afer Terres Cavades, un regidor no pot participar en una votació que l’afecti directament. L’alcalde, especialment inquiet, va deixar a tothom estupefacte: “Què coi, que voti, que quedarà més reforçat!”. Va haver d’aparèixer l’interventor municipal per posar-hi seny i demanar que Ortiz s’absentés momentàniament.
Finalment la petició menys ortodoxa dels últims mesos es va aprovar per unanimitat enmig de les lamentacions d’un desesperat Aregio: “Això és de bojos”. Efectivament, el penúltim ple de la legislatura semblava més el congrés d’una república bananera que no pas el parlament d’una ciutat seriosa.
Foto: Mauri
Cara d'àngel
Segurament a tothom li ha passat pel cap, però va ser l'alcalde qui ho va verbalitzar. Ja ho sabem que Joan Miquel Nadal no té pèls a la llengua. Va ser fa uns dies abans de començar una roda de premsa. "Heu fet la comunió vosaltres?". Si, vam respondre la majoria. "És que no sé si us heu fixat en els cartells electorals del Ballesteros..." -ja el vèiem venir- "...oi que sembla un nen de primera comunió? Tan blanquet, amb aquella cara d'angelet!" Patapam ja l'havia fotut i es va quedar tan ample.
No li farta una certa raó. Els socialistes han escollit un blanc immaculat pels cartells de campanya. Ballesteros un home ros i d'ulls clars, vestit amb camisa blanca sobre un fons blanc. Fa pensar en el quadre "Blanco sobre blanco" que és punt de partida de l'obra de teatre "Arte" de la Jazmina Rezza. "M'he comprat un quadre blanc amb unes finííííssimes ratlles blanques que el creuen en diagonal", explica el protagonista als seus amics. I aquests es pensen que s'ha trastocat.
Però això dels socialistes no és una excentricitat artística. És una campanya acurada i planificada al mil·límetre. Josep Fèlix Ballesteros ha de ser la imatge del canvi, de la transparència, de la honestedat. I quin color representa millor aquests valors que el blanc?? Ho veu senyor Nadal? Ballesteros sembla un nen de primera comunió. És cert. Però tot té una raó en aquesta vida.
No li farta una certa raó. Els socialistes han escollit un blanc immaculat pels cartells de campanya. Ballesteros un home ros i d'ulls clars, vestit amb camisa blanca sobre un fons blanc. Fa pensar en el quadre "Blanco sobre blanco" que és punt de partida de l'obra de teatre "Arte" de la Jazmina Rezza. "M'he comprat un quadre blanc amb unes finííííssimes ratlles blanques que el creuen en diagonal", explica el protagonista als seus amics. I aquests es pensen que s'ha trastocat.
Però això dels socialistes no és una excentricitat artística. És una campanya acurada i planificada al mil·límetre. Josep Fèlix Ballesteros ha de ser la imatge del canvi, de la transparència, de la honestedat. I quin color representa millor aquests valors que el blanc?? Ho veu senyor Nadal? Ballesteros sembla un nen de primera comunió. És cert. Però tot té una raó en aquesta vida.
Qui s'amaga darrera del Notari.com?
El Notari.com (http://elnotaripuntcom.blogspot.com) és un bloc anònim per llençar la pedra i amagar la mà. No cal ser un geni per descobrir que l'autor dels textos no és de Convergència però fins ara tot eren sospites (evidents, però sospites). Després d'una llarga i exhaustiva investigació, els Penjats hem descobert un dels noms que s'amaga darrera la màscara. Les nostres hipòtesis s'han confirmat! És socialista i s'hi juga tenir regidoria amb cartera o sense. Sort que hi som "per donar fe del que de veritat passa a la ciutat de Tarragona i que no s'acaba de conèixer prou".
El dia de la mobilitat
Ens acostem a l'equador de la campanya i periodistes i polítics i encara més els ciutadans ja estem saturats de tanta campanya i tantes propostes electorals. Aquest dimecres les tres forces d'esquerra han coincidit a parlar de mobilitat, aquest concepte amb el qual tan s'omplen la boca molts polítics però on costa molt avançar de veritat. És tan còmode agafar el cotxe i arribar davant d'on hem de comprar el diari o el pa! Calen grans dosis de pedagogia.
Per altra banda el Saló dels penjats ha rebut acusacions de ser massa convergent. Alguns es queixen de massa foto d'Aregio i companyia i que potenciem massa el cara a cara (repasseu comentaris penjats). Doncs aquí teniu una foto del Ballesteros amb aquest artilugi tan sostenible i que diumenge va fer les delícies de grans i petits a la plaça de la Font. Aquest dimecres el conduïa l'alcaldable socialista i ens deixava aquesta simpàtica estampa.
Per altra banda el Saló dels penjats ha rebut acusacions de ser massa convergent. Alguns es queixen de massa foto d'Aregio i companyia i que potenciem massa el cara a cara (repasseu comentaris penjats). Doncs aquí teniu una foto del Ballesteros amb aquest artilugi tan sostenible i que diumenge va fer les delícies de grans i petits a la plaça de la Font. Aquest dimecres el conduïa l'alcaldable socialista i ens deixava aquesta simpàtica estampa.
dimecres, 16 de maig del 2007
Martorell i la xocolata
No sé si us hi heu fixat, però fent un cop d'ull a l'apretada agenda de la candidata de Tarragona Grup Independent (http://www.tarragonagrupindependent.com/) Maria Mercè Martorell observem una curiosa dada: del 14 al 25 de maig té programada una xocolatada diària. Les preguntes, doncs, que ens venen al cap són diverses, però en sobresurt una per sobre de les altres: com s'ho farà per mantenir la línia? S'accepten propostes i, sobretot, consells per la nostra única candidata a l'alcadia, molt xocolatera, això si...
dimarts, 15 de maig del 2007
L'efecte Saló dels Penjats (segona part)
Ens ha costat una miqueta més però ho hem aconseguit amb només quatre dies. Després de la nostra crida de divendres, el diputat del Parlament i regidor de Festes de l'Ajuntament, Carles Sala, també ha actualitzat el seu bloc (http://blocs.tinet.org/blog/carles-sala-roca) i ho ha fet amb un adéu a la política municipal. Des del Saló dels Penjats et donem les gràcies i, de regal, et linkem. Ara només falta que Josep Fèlix Ballesteros contesti la nostra pregunta de diumenge.
Mallol, Roma no paga traïdors
L'exregidor de CiU Agustí Mallol va votar al plenari de dimarts 15 de maig a favor de l'equip de govern, i per tant va donar via lliure al POUM. Fa un dies, poc després de deixar Convergència i picar a diverses portes de partits, no va tenir cap inconvenient en recordar el seu passat ugetista i els grans amics que té al PSC. El resultat va ser una maniobra d'aproximació als socialistes, que finalment no el van colocar a les llistes però, segons sembla, li van prometre quelcom en cas de guanyar les eleccions i arribar a l'alcaldia. Mallol va dir publicamente que donaria suport a la candidatura de Ballesteros. La prengunta que em faig és per què aquest suport no li va donar ahir? Potser espera els resultats del 27M. Si Mallol realment vol donar suport al PSC, ho ha de fer des de ja i no un cop finalitzada la campaña electoral. En tot cas, que recordi Mallol que Roma no paga traïdors.
CiU es bolca en Torredembarra
Després de Tarragona, Torredembarra és el municipi del Tarragonès més prioritari per a CiU i un dels grans objectius del Camp de Tarragon. Els nacionalistes veuen factible recuperar una alcaldia històrica perduda el 2004 a causa d'una moció de censura i aquest dilluns el líder convergent, Artur Mas, es va passejar pel centre del municipi apadrinant el nou cap de llista, Daniel Massagué. Mas ja va estar a Torredembarra per inaugurar la nova seu de la federació, on s'hi han dedicat molts esforços econòmics, a finals de gener. Tot un luxe tanta visita del màxim lider per una població de 15.000 habitants.
La setmana passada va ser Oriol Pujol el qui va participar en una trobada de CiU amb més de cent comerciants de Torredembarra. I ben segur que encara guaden alguns cartutxos. La campanya convergent a la Torre està sent molt cara i els candidats que ocupen un lloc preeminent a la candidatura nacionalista s'han rascat la butxaca. Tot sigui per la causa. Diuen que passaran dels tres regidors actuals a sis o fins i tot set i recuperaran una alcaldia que han ostentat durant més de vint anys. Però recordem que Torredembarra és una plaça sempre imprevisible.
Amb la visita de Mas Torredembarra ha sortit a tot arreu, fins i tot a TV3, on una veïna del municipi s'ha fet famosa dient-li cara a cara al líder convergent que no el votaria. Si voleu més informació us recomanem visitar torredembarra confidencial i anar a algun dels enllaços que allà hi trobareu. Podeu comprovar com d'intensament es viu la campanya a Torredembarra.
Foto: ACN
La setmana passada va ser Oriol Pujol el qui va participar en una trobada de CiU amb més de cent comerciants de Torredembarra. I ben segur que encara guaden alguns cartutxos. La campanya convergent a la Torre està sent molt cara i els candidats que ocupen un lloc preeminent a la candidatura nacionalista s'han rascat la butxaca. Tot sigui per la causa. Diuen que passaran dels tres regidors actuals a sis o fins i tot set i recuperaran una alcaldia que han ostentat durant més de vint anys. Però recordem que Torredembarra és una plaça sempre imprevisible.
Amb la visita de Mas Torredembarra ha sortit a tot arreu, fins i tot a TV3, on una veïna del municipi s'ha fet famosa dient-li cara a cara al líder convergent que no el votaria. Si voleu més informació us recomanem visitar torredembarra confidencial i anar a algun dels enllaços que allà hi trobareu. Podeu comprovar com d'intensament es viu la campanya a Torredembarra.
Foto: ACN
dilluns, 14 de maig del 2007
Els polítics demanant caritat a la Rambla Nova
Avui m'he quedat una mica perplexa amb la convocatòria del Partit Popular. El candidat a l'alcaldia Alejandro Fernández ens ha convocat als mitjans de comunicació per dir-nos que confia en els poders paranormals de ZP perquè Ballesteros perdi aquestes eleccions. No sé jo sí és que el senyor Fernández té temps de sobres durant les dues setmanes de campanya, per perdre el temps tirant monedes en unes guardioles que han de servir per comprar un bitllet perquè el senyor ZP tingui un viatge pagat amb l'AVE per venir a Tarragona i traspassar la 'gaferia' a Ballesteros. Com a iniciativa de les noves generacions del partit pot tenir la seva gràcia, però d'aquí a que Fernández faci d'aquesta anècdota l'acte central del dia, no sé, potser és que no té propostes més serioses a fer als ciutadans de Tarragona.
I ja posats en el tema del bitllet de l'AVE, m'agradaria saber quantes peles han recollit, i si per casualitat han arribat als més de 100 euros que suposo que val un anada i tornada amb l'AVE, què faran? Li enviaran un sobre a en ZP amb el bitllet i una nota que digui:Querido ZP, somos del PP y queremos que venga a Tarragona a apoyar a Ballesteros para que le de el empujón final igual que se lo dio a Ségolène, a Shröder, a Kerry y a Artur Mas? No sé, tot plegat una mica rocambolesc!
I ja posats en el tema del bitllet de l'AVE, m'agradaria saber quantes peles han recollit, i si per casualitat han arribat als més de 100 euros que suposo que val un anada i tornada amb l'AVE, què faran? Li enviaran un sobre a en ZP amb el bitllet i una nota que digui:Querido ZP, somos del PP y queremos que venga a Tarragona a apoyar a Ballesteros para que le de el empujón final igual que se lo dio a Ségolène, a Shröder, a Kerry y a Artur Mas? No sé, tot plegat una mica rocambolesc!
Aregio pica totes les portes
Diumenge al migdia, plaça de la Font. CiU, PP i ERC gairebé coincideixen en hora i emplaçament a l'hora de convocar les seves respectives rodes de premsa. El candidat convergent Joan Aregio aprofita l'espera per saludar, un per un, els alcaldables Alejandro Fernández i Sergi de los Rios. Simple cortesia o reunions per aparaular futurs pactes electorals amb les úniques forces que el poden fer alcalde? Bromes al marge l'estampa no deixa de ser, com a mínim, curiosa.
Etiquetes de comentaris:
aregio,
de los rios,
fernández
diumenge, 13 de maig del 2007
Cara a cara: el Diari fa campanya pro Aregio?
El rebrot de la polèmica sobre el cara a cara Aregio – Ballesteros ha sorgit de la ploma de Ramon Pedrós, director del Diari de Tarragona. Dissabte, Pedrós va oferir les planes del seu rotatiu com a escenari del debat i aquest diumenge li demanava a Ballesteros que busqués una excusa millor per no acceptar el cara a cara.
Fonts socialistes s’han preguntat aquest cap de setmana si tanta insistència és fruit només de la inquietud periodística de Pedrós o si el director del Diari fa campanya pel seu compte.
Els més malpensats han vist conspiracions ja sigui pel passat filoconvergent de Pedrós (durant deu anys director del Gabinet de Premsa de Presidència de la Generalitat) o bé pel fet que Natàlia Rodríguez, cap de premsa de Joan Aregio, va ser membre de l’staff directiu del Diari.
Sigui com sigui, si el motiu de la seva negativa és que no el convencen les pàgines del Diari de Tarragona, des del Saló dels Penjats oferim al candidat Ballesteros la nostra humil pàgina web moderar i distribuir el cara a cara. Sempre i quan el candidat Aregio també hi estigui d’acord!
Foto: Agència Catalana de Notícies
Etiquetes de comentaris:
aregio,
ballesteros,
cara a cara,
Ramon Pedrós
Per què no vols el cara a cara?
Benvolgut Josep Fèlix Ballesteros,
Per què no vols fer un cara a cara amb Joan Aregio? La primera vegada que l'alcaldable de CiU te'l va demanar li vas contestar que si volia ser famós s'apuntés a Operación Triunfo i fa pocs dies vas dir que ja era massa tard. No ens has convençut! Per això et demanem que et busquis una excusa millor, ens l'enviïs a penjats@salodelspenjats.cat i la publicarem. Mentre ens esperem no farem hipòtesis, deixarem que les facin els nostres lectors a través dels comentaris. I ja que t'escrivim (fem servir aquesta tècnica epistolar que divendres vas retreure a Aregio durant el debat), abusarem del tema per preguntar-te una altra cosa: com és que als periodistes ens costa més parlar amb tu que amb l'alcalde?
Per què no vols fer un cara a cara amb Joan Aregio? La primera vegada que l'alcaldable de CiU te'l va demanar li vas contestar que si volia ser famós s'apuntés a Operación Triunfo i fa pocs dies vas dir que ja era massa tard. No ens has convençut! Per això et demanem que et busquis una excusa millor, ens l'enviïs a penjats@salodelspenjats.cat i la publicarem. Mentre ens esperem no farem hipòtesis, deixarem que les facin els nostres lectors a través dels comentaris. I ja que t'escrivim (fem servir aquesta tècnica epistolar que divendres vas retreure a Aregio durant el debat), abusarem del tema per preguntar-te una altra cosa: com és que als periodistes ens costa més parlar amb tu que amb l'alcalde?
L'aventura vespellenca de Santi Pallàs
L'incombustible Santi Pallàs deixa l'Ajuntament de Tarragona. Hi és del 1991 i el 2003 va perdre ja l'escó, però la dimissió d'Àngel Fernández li va permetre tornar al plenari tarragoní després d'unn anyet i escaig com assessor de l'alcalde. Però tot indica que Aregio no el volia al seu equip (no es pot dir que representi renovació i tampoc és dona) i van arribar a un acord perquè el president comarcal de Convergència pugui seguir en política activa. I aquí el teniu, començant la campanya com alcaldable de Vespella de Gaià (la foto és d'un acte polític de dissabte), un dels pobles més petits del Tarragonès i amb el qual no té cap mena de vinculació.
Però la missió de Pallàs no és fàcil. El 2003 els socialistes es van fer amb l'alcaldia que tants anys feia que ostentava el carismàtic artista Rafael Bartolozzi com a cap de llista de CiU. Però no és Pallàs un artista de la política? Creieu que es conformarà a ser regidor i en el millor dels casos alcalde de Vespella? A partir del juny el veurem a la Diputació de Tarragona o al Consell Comarcal. Podeu pujar-hi de peus.
Etiquetes de comentaris:
ciu,
política municipal
L'efecte Saló dels Penjats
Ahir, des del Saló dels Penjats, vam fer una crida a dos polítics que tenien un blog adormit!! I ja ha fet efecte: Lluís Balart (http://blocs.tinet.org/blog/el-bloc-de-lluis-balart-boigues) ha actualitzat el seu bloc i ens ha dedicat l'últim post. Ara només falta Carles Sala, que no escriu des del 9 d'abril! Vinga Carles, que tu pots!
dissabte, 12 de maig del 2007
Em presento per alcalde de Tarragona
Que si a Badalona tot és un desastre, que si a Barcelona s'han de suspendre cimeres internacionals per manca de seguretat i per culpa del tripartit, que si a Reus ho fan tant bé, que si al Vendrell el PSC té un pacte amb el PP... Durant el debat entre els candidats a l'alcaldia de Tarragona organitzat pel Col·legi de Periodistes, que es va celebrar ahir a la Facultat de Jurídiques, els alcaldables es van anar retreient uns als altres la bona o mala tasca dels respectius partits en altres ciutats. "Jo em presento per alcalde de Tarragona!", va acabar aclarint el socialista Josep Fèlix Ballesteros.
Mentida podrida!
Durant les campanyes es parla tant que és fàcil que els candidats entrin en contradiccions. I que canviïn d'arguments cada vegada que els convingui. Ahir ho va fer el candidat de CiU, Joan Aregio. "Jo aniré a tots els debats i tant me fa si són de cinc com de dotze candidats", va afirmar. Des del Saló dels Penjats li volem fer memòria! Tothom sap que el Diari de Tarragona, al principi, tenia previst fer un debat de set candidats i ell va ser dels que van dir que no hi participaria si no era de cinc. Les seves raons, com les del PSC, són respectables: no està d'acord amb el criteri de selecció de candidats i considera que s'ha de fer entre els cinc partits amb representació municipal o bé entre els catorze que es presenten a les eleccions. Però el que qüestionem aquí no és si tenia raó o no sinó la coherència de les seves paraules. El que no es pot fer és anar d'enrotllat per una banda i pressionar per l'altra.
divendres, 11 de maig del 2007
Prepareu-vos, que ve Nadal!!!
"Quan deixi de ser alcalde no faré com fa Maragall però escriuré algun que altre article", va assegurar ahir l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, durant la roda de premsa sobre el Pla General. No cal afegir-hi res més!
Em topo de morros amb l'Aregio
Creuen els polítics en campanya, i alguns ho fan tot l'any, que la ciutat és seva. Aquest matí m'he topat de morros amb la cara del candidat de CiU, Joan Aregio. Al túnel de l'Avinguda Vidal i Barraquer, poc abans d'arribar a Parc Central, els fanals són més baixos del que és habitual, però també hi han penjat les banderoles electorals. La diferència és que es troben a l'alçada de la gent. Els meus ulls queden a la mateixa distància del terra que els de l'Aregio. Què hi farem. El pitjor és que una persona que vagi distreta pot topar-se amb la banderola i fer-se mal. Quan trigaràn en treure-les? Compleixen la normativa municipal de civisme?
Nadal, el poble ha de provar el Pàrquing de La Catedral?
L'encara alcalde Joan Miquel Nadal va presentar com a una gran idea que fossin els ciutadans, aquells que van fer reserva de plaça, els qui fessin de conillets i posessin al servei de la ciència els seus cotxes per veure si el Pàrking La Catedral funciona correctament. El període de prova de la maquinària intel•ligent es farà, per tant, amb els vehicles d'innocents, de persones que no coneixen realment el maleït pàrking encaixonat a la Part Alta. Cal ser valent por posar el teu cotxe dins d'aquest pàrking que costarà a la ciutat vint milions d'euros i a on el preu d'una plaça, tot i ser de 18.000 euros, estarà per sota del preu real. Quin negoci! Si Nadal vol fer un favor a la ciutadania de Tarragona, que doni exemple i sigui el primer en posar el seu cotxe per fer les pràctiques per comprovar el funcionament del pàrking.
Es poden perdre els papers o la contrassenya
Aquest post vol ser una crida a dos polítics que tenen un blog adormit. Fa més de tres setmanes que Lluís Balart (ICV) no introdueix cap nou post al seu blog. L'últim és del 15 d'abril a les 22.17 de la nit. Ens explica que va passar una bona estona en un happening al carrer Major per inaugurar una exposició que porta per títol Caldo als aparadors. Però en deixarem a caldo un altre. Carles Sala (UDC) va abandonar les noves tecnologies el 9 d'abril a les 12.43. L'últim post és interessant, vincula amb dos diaris d'àmbit nacional, que comenten que un gran músic va passar desapercebut al metro de Londres mentre tocava un Stradivarius. Encara que toquin el violí pot ser que ningú els faci cas, però si no el toquen...
ERC va de pubs
Podria ser una casualitat, però ja és la segona nit d’enganxada de cartells que perseguim els republicans pels pubs de la ciutat.
Amb la voluntat de fer-ho diferent i muntar una mica de xou, en els passats comicis de l’octubre ERC va escollir el Highland per donar el tret de sortida a la campanya.
Un local, llavors recent estrenat, en plena Rambla Vella, sala reservada, Ernest Benach i altres primers noms del partit pul•lulant per allí...
Els devia agradar la idea, perquè per les municipals han repetit l’esquema.
La nit d’enganxada de cartells, quan tothom estava a la Rambla Nova donant-se cops de colze per sortir a la foto (de bon rotllo, eh?), ells van assentar la seva base operativa al pub Hollywood a l’avinguda Marquès de Montoliu.
L’opció ja estava bé, si no fos perquè els periodistes vam haver de fer mans i mànigues per arribar a tot arreu!!
Amb la voluntat de fer-ho diferent i muntar una mica de xou, en els passats comicis de l’octubre ERC va escollir el Highland per donar el tret de sortida a la campanya.
Un local, llavors recent estrenat, en plena Rambla Vella, sala reservada, Ernest Benach i altres primers noms del partit pul•lulant per allí...
Els devia agradar la idea, perquè per les municipals han repetit l’esquema.
La nit d’enganxada de cartells, quan tothom estava a la Rambla Nova donant-se cops de colze per sortir a la foto (de bon rotllo, eh?), ells van assentar la seva base operativa al pub Hollywood a l’avinguda Marquès de Montoliu.
L’opció ja estava bé, si no fos perquè els periodistes vam haver de fer mans i mànigues per arribar a tot arreu!!
dijous, 10 de maig del 2007
La Copa que tot ho cura...
Avui s'han sortejat les semifinals de la Copa Catalunya. El Nàstic ha quedat aparellat amb el FC Barcelona, en un partit que es jugarà el dijous 31 de maig. El president grana, Xavier Salvadó, ha parlat amb Tarragona Ràdio aquest migdia i ha comentat que demanarà als jugadors que es preguin en serio la competició, que volen guanyar-la per oblidar la temporada tan dolenta que ha fet l'equip en la Primera Divisió. La pregunta és.... la Copa Catalunya, tot ho cura???
La veritat sobre el Fortí
Realment el cas del restaurant que està ubicat a l'interior del Fortí de la Reina comença a ser surrealista. Deixant de banda les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del Tribunal Suprem i del Constitucional (totes en la mateixa direcció, que és derribar l'establiment, situat, recordem, en zona verda), el que és més impactant és que es va inaugurar sense permís d'obertura!!!. Diuen que quan els tècnics municipals van anar a comprovar les obres que s'hi havien realizat al ja llunyà 1993 (un requisit indispensable en aquells temps) van observar que el Catà - propietari de Fortí de la Reina SA- s'havia extralimitat de la llicència, obrint finestrals, tenint més espai del previst i ocupant via pública (les terrasses del costat). Llavors, la llegenda urbana del consistori detalla que els funcionaris van el·ludir signar l'acta. El cas més curiós és que ara la defensa de l'Ajuntament sobre el restaurant és anunciar que "només" s'ha denunciat la llicència d'obertura, i no la d'activitats. Doncs bé, en no haver passat l'acta de comprovació, la llicència d'activitats, otorgada al 1989, està caducada, per la qual cosa aquest establiment està obert de manera il·legal. La pregunta és, per què cap partit polític ho ha denunciat això? per què tots els teòrics líders de la ciutat estan en contra d'una resolució judicial? En fi, potser després del 27 de maig comencen a canviar el discurs...
Melòmans electorals
Les campanyes electorals també tenen la seva banda sonora. Qui no ha tatararejat mai l'enganxosa sintonia del PP (i alguns fent mímicament la gavina). Els socialistes també tenen des de fa anys aquesta música que destil·la transcendència i ERC li va encarregar una peça a en Pep Sala que ara sentim en cada campanya. CiU aposta per "The moment I wake up", d'Ella Fitzgerald. Alguns dels polítics més propers també fan servir la música. Veiem alguns exemples.
Només entrar a la pàgina web de la candidata de Tarragona Grup Independent, Maria Mercè Martorell, us rebrà una cançó de campanya centrada en la figura d'auesta nova líder política. Bastant tradicional. La Coordinadora Reusenca Independent (CORI), de l'incombustible Ariel Santamaria afronta la segona campanya amb la mateixa sintonia. Només es pot definir com a cançó juantxi.
Des de Cambrils, els independents de la PLIC ens deleiten amb una peça moderna que ens es pot posar als mòbils i està tenint èxit. No canta, però al Youtube podeu trobar el cap de llista d'ERC a Torredembarra, Gerard Ciuró, explicant en 40 segons els seu programa amb la sintonia de Pep Sala de fons. Quina cançó us agrada més? I si ens podeu fer arribar alguna altra peça musical electoral al Saló dels Penjats us ho agraïríem.
Només entrar a la pàgina web de la candidata de Tarragona Grup Independent, Maria Mercè Martorell, us rebrà una cançó de campanya centrada en la figura d'auesta nova líder política. Bastant tradicional. La Coordinadora Reusenca Independent (CORI), de l'incombustible Ariel Santamaria afronta la segona campanya amb la mateixa sintonia. Només es pot definir com a cançó juantxi.
Des de Cambrils, els independents de la PLIC ens deleiten amb una peça moderna que ens es pot posar als mòbils i està tenint èxit. No canta, però al Youtube podeu trobar el cap de llista d'ERC a Torredembarra, Gerard Ciuró, explicant en 40 segons els seu programa amb la sintonia de Pep Sala de fons. Quina cançó us agrada més? I si ens podeu fer arribar alguna altra peça musical electoral al Saló dels Penjats us ho agraïríem.
dimecres, 9 de maig del 2007
La xupòptera (de càmara) de Reus
Per sort no he de votar ni a Reus ni a Tarragona. I dic per sort perquè això de veure els candidats en acció fa agafar ganes de ser un abstencionista més. Avui he anat a cobrir un acte a Reus. Coincidint amb la festa de la gent gran (organitzada pels socialistes, bé, per l'Ajuntament però pels socialistes) Acció social i Ciutadania (és a dir, ERC) ha presentat la nova residència per la gent gran de la ciutat. Un acte públic en el que a més del director territorial hi era l'alcaldable per ERC a l'Ajuntament de Reus, Empar Pont. Bé, també hi era l'alcaldable per Iniciativa, Ernest París, que és a TOT arreu. Empar Pont no deixa mai de sorprendre'm. Té fama de "xupòptera" (de xupar càmera vull dir), i realment ho és. I si sempre surt a les fotografies per alguna cosa ha de ser... A mi m'havien explicat que s'ho fa venir bé per aparèixer sempre al lloc on hi ha una càmera. Doncs bé, avui quan una fotògrafa anava a fer fotos dels dos arquitectes que havien presentat el projecte (primer els ha demanat que es possessin davant d'un cartell), ella ha vingut corrent, dissimuladament, però corrent des de l'altra punta de la sala per poder sortir a la fotografia. De debò que ha estat veure una càmera i aparèixer ella. S'ha posat I NO DISCRETAMENT al costat dels arquitectes sense que ningú li demanés i la pobra fotògrafa, que se l'ha mirat amb cara de circumstàncies, ha continuat la seva feina. I segurament demà sortirà a la foto de la presentació de la residència: els dos arquitectes i ella, la interessada protagonista de l'acte. Quina pena que encara es pensi que la quota fotogràfica ha de tenir algun efecte.
Al Nàstic li creixen els nans...
Per si no n'hi havia prou amb la mala marxa de l'equip que ja està sentenciat a la 2a Divisió, al voltant del Nàstic continuen sorgint polèmiques. A les 'celebracions' de Gil (quins bailoteos amb Ronaldinho...) després de la derrota al camp del Llevant, cal sumar el bec d'or de Paco Flores que deia a RAC 1 (de Barcelona, perquè als de Tarragona res de res) que "si yo fuese el Nàstic no me renovaría" o, preguntat per les possibles primes en el partit davant el Barça de la darrera jornada, comentava que «aunque untes, si tienes un equipo de cojos...".
Abans d'aquestes polèmiques, arran del partit amb el Llevant van sorgir rumors que alguns jugadors del Nàstic podrien haver rebut trucades amb una oferta monetària per deixar-se perdre, un d'ells Bizzarri, i que per això va perdre la titularitat el passat diumenge. Tots els implicats ho han negat, però l'ombra del dubte planeja pel Nou Estadi. Després d'aquest matx, el president va declarar que l'actitut d'aguns jugadors no havia estat gens bona, fer que ha provocat cert malestar al vestidor. Un vestidor, per cert, que ja ha llençat la tovallola, tal com deia César Navas: "Salvarse está imposible". D'abans també s'arrossega la polèmica sobre la continuïtat o no de Josep Sicart com a director esportiu i també el Pla A, Pla B, Pla C, no tenim pla, en tenim un amb dues branques, ara tornem a tenir pla B, ara si, ara no.... en fi, un desgavell impressionant!
Que ha passat a Can Nàstic per arribar-se a aquesta situació tan rocambolesca? La casa grana sembla un circ que li creixen els nans o una pel·licula digna dels germans Marx -"màs madera, más madera"-... Què més ens queda per veure? No pestañeen o se lo perderan!!!
Abans d'aquestes polèmiques, arran del partit amb el Llevant van sorgir rumors que alguns jugadors del Nàstic podrien haver rebut trucades amb una oferta monetària per deixar-se perdre, un d'ells Bizzarri, i que per això va perdre la titularitat el passat diumenge. Tots els implicats ho han negat, però l'ombra del dubte planeja pel Nou Estadi. Després d'aquest matx, el president va declarar que l'actitut d'aguns jugadors no havia estat gens bona, fer que ha provocat cert malestar al vestidor. Un vestidor, per cert, que ja ha llençat la tovallola, tal com deia César Navas: "Salvarse está imposible". D'abans també s'arrossega la polèmica sobre la continuïtat o no de Josep Sicart com a director esportiu i també el Pla A, Pla B, Pla C, no tenim pla, en tenim un amb dues branques, ara tornem a tenir pla B, ara si, ara no.... en fi, un desgavell impressionant!
Que ha passat a Can Nàstic per arribar-se a aquesta situació tan rocambolesca? La casa grana sembla un circ que li creixen els nans o una pel·licula digna dels germans Marx -"màs madera, más madera"-... Què més ens queda per veure? No pestañeen o se lo perderan!!!
La candidata de l'ADMC, "con un par", va a fer cafès durant el ple de Tarragona
No tots els alcaldables que es presenten a les eleccions estan interessats en la política municipal, o això sembla. La candidata de l'Agrupació Democràtica Municipal de Catalunya (ADMC) per Tarragona, Elena Blasco, va passar bona part del divendres al matí en un bar a la plaça de la Font, a pocs metres d'on es celebrava el ple de l'Ajuntament que va aprovar inicialment el projecte urbanístic de Terres Cavades.
L'alcaldable havia quedat a l'Ajuntament amb un diari local per fer-se una foto i havia arribat abans d'hora, així que el primer cafè va ser per fer temps. Però el mitjà en qüestió no va poder captar la imatge a l'hora acordada (les 11.45) i li va demanar si es podia esperar fins que acabés el ple. La resposta de Blasco (a la mateixa porta de la sala de plens, on va fer l'esforç de pujar a parlar-ho) va ser: «Tens el meu telèfon? Doncs quan acabi el ple truca'm i vindré, que estaré a la plaça de la Font fent un cafè». I va tornar a baixar... Com mostra un dels seus eslògans ("Con un par, los barrios al Ayuntamiento"), la seva candidatura està centrada en captar vots dels barris, així que, per què s'hauria de preocupar per Terres Cavades? Total, només és la futura zona d'expansió de la ciutat, on es constuiran uns 5.000 habitatges.
Nadal té molt "free time"
Per a molta gent haurà passat desapercebut, però una de les moltes entrevistes que els mitjans catalans estan dedicant aquests dies a l'encara alcalde Nadal la publicava la setmana passada el setmanari en anglès Catalonia Today. De fet, el rotatiu publicava petites cròniques a partir de xerrades amb els alcaldes de les quatre capitals catalanes, i com sempre Nadal havia de donar la nota.
Mentre tots els altres ressaltaven la seva dedicació al càrrec i el poc temps que els queda per a la família, ell es vantava que concerta tan poques reunions com pot: "dins el nostre equip a Tarragona, totes les reunions innecessàries estan prohibides", diu. Fins aquí encara, però ell no en té prou: "I have a lot of free time" (tinc un munt de temps lliure), conclou, que diu que fa servir per anar a córrer -"sóc un dels pocs que ho fa sense dur aquelles coses -MP3- a l'orella!", diu- o per anar a navegar amb el seu vaixell.
L'entrevistadora en qüestió devia acabar de flipar quan Nadal no es mostrava d'acord amb el seu plantejament que és dur de combinar la vida política i la familiar: "That's just silly...!" (això és una ximpleria!)... Pots dir-li als meus col·legues que això és brossa que diem per fer-nos sentir més importants". Nadal, geni i figura també en anglès.
Enquesta que enquestaràs
Com és que en les eleccions municipals de Tarragona no hi ha cap enquesta oficial? Cada candidatura parla d'un sondeig que els dóna unes grans expectatives, però no hem vist cap formatge en cap mitjà de comunicació. Recordeu aquella enquesta que escampava l'alcalde Nadal que donava sis regidors al PSC i tres a Ciutadans? Des de Ramon i Cajal ens arriba un sondeig que dóna 11 al PSC (Cosano es frega les mans) i debacle a CiU. El PP diu que com torna a fer llista a la Canonja recuperaran el cinquè escó i no decarten el sisè. I Alejandro Fernández, primer tinent d'alcalde.
Esquerra confia en doblar regidors i té una enquesta molt especial: les eleccions al Parlament aplicades a les municipals i que els dóna quatre. Però això sembla que és barrejar "churras con merinas". ICV-LP-EUIA (que llarg que és això) no diu res mentre altres parlen d'enquestes que els deixen sense representació. Martorell, Ciutadans i ADMC diuen que no tenen quartos per fer enquestes però estan segurs d'entrar al plenari. O això diuen. El Saló dels Penjats només farà cas a partir d'ara del tòpic, de l'enquesta de veritat, la del 27 de maig. Però estem oberts a que feu les vostres prediccions.
Esquerra confia en doblar regidors i té una enquesta molt especial: les eleccions al Parlament aplicades a les municipals i que els dóna quatre. Però això sembla que és barrejar "churras con merinas". ICV-LP-EUIA (que llarg que és això) no diu res mentre altres parlen d'enquestes que els deixen sense representació. Martorell, Ciutadans i ADMC diuen que no tenen quartos per fer enquestes però estan segurs d'entrar al plenari. O això diuen. El Saló dels Penjats només farà cas a partir d'ara del tòpic, de l'enquesta de veritat, la del 27 de maig. Però estem oberts a que feu les vostres prediccions.
Som aquí gràcies a Duran i Lleida?
Potser aquest bloc no existiria si el 2 de maig Josep Antoni Duran i Lleida hagués arribat a l'hora prevista a la Capona per presentar el seu llibre. Però resulta que va arribar tard i que quan esperem els periodistes som perillosos. Durant una d'aquelles tertúlies d'arreglar el món amb deu minuts vam acabar plantant una llavor que set dies després vam regar amb el compromís de l'Aperitiu.
dimarts, 8 de maig del 2007
Ballesteros cobra més que Aregio?
El dimarts 8 de maig el programa Problemes Domèstics de Catalunya Ràdio va oferir unes mini entrevistes amb els cinc candidats principals a les eleccions municipals a l'Ajuntament de Tarragona. Després d'escoltar-les amb deteniment des del Saló dels Penjats hi ha dues coses que ens han cridat especialment l'atenció.
Es va produir una doble coincidència en la resposta a la petició d'autodefinir-se. Ballesteros i De los Rios van destacar la seva "il·lusió", mentre que Fernández i Balart van optar per qualificar-se com "el millor candidat". Després diran que populars i ecosocialistes no tenen res en comú... Aregio, per la seva banda, va decantar-se per un evident (i menys presumptuós) "seriós".
D'altra banda, els cinc candidats van desvetllar el seu sou. Segons les seves xifres Josep Fèlix Ballesteros és qui més cobra, un total de 3.900 euros mensuals. El segon d'aquest peculiar rànquing és Sergi de los Rios, amb una nòmina de 3.500 euros mensuals. Joan Aregio amb 2.400 €, Alejandro Fernández amb 2.200 € i Lluís Balart amb 2.090 € completen la llista. Sobta la gran diferència entre els candidats de PSC i CiU, però segurament la diferència està en què el primer hi suma els generesos ingressos com a vicepresident de la Diputació mentre que el segon només té en compte els diners que percep per part de l'Ajuntament.
Les entrevistes es poden recuperar a través de la pàgina web de Catalunya Ràdio, www.catradio.cat
Es va produir una doble coincidència en la resposta a la petició d'autodefinir-se. Ballesteros i De los Rios van destacar la seva "il·lusió", mentre que Fernández i Balart van optar per qualificar-se com "el millor candidat". Després diran que populars i ecosocialistes no tenen res en comú... Aregio, per la seva banda, va decantar-se per un evident (i menys presumptuós) "seriós".
D'altra banda, els cinc candidats van desvetllar el seu sou. Segons les seves xifres Josep Fèlix Ballesteros és qui més cobra, un total de 3.900 euros mensuals. El segon d'aquest peculiar rànquing és Sergi de los Rios, amb una nòmina de 3.500 euros mensuals. Joan Aregio amb 2.400 €, Alejandro Fernández amb 2.200 € i Lluís Balart amb 2.090 € completen la llista. Sobta la gran diferència entre els candidats de PSC i CiU, però segurament la diferència està en què el primer hi suma els generesos ingressos com a vicepresident de la Diputació mentre que el segon només té en compte els diners que percep per part de l'Ajuntament.
Les entrevistes es poden recuperar a través de la pàgina web de Catalunya Ràdio, www.catradio.cat
Etiquetes de comentaris:
aregio,
balart,
ballesteros,
de los rios,
fernández,
tarragona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)