Vols fer una aportació que no té res a veure amb cap post?

divendres, 18 de maig de 2007

La xuleta de Montilla

Quan un és president de la Generalitat ha de signar molts llibres d'honor i no s'hi val a escriure qualsevol cosa. El president de la Generalitat, José Montilla, és un home previsor. I per això quan s'ho veu venir, s'ho porta escrit de casa. La setmana passada va deixar a tots els regidors de l'Ajuntament de Tarragona alucinats quan va treure la palm i va començar a copiar la dedicatòria. Ens consta, però, que no és una falta d'inspiració per Tarragona sinó una pràctica habitual.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Montilla és un home insípid i avorridot, però s'ha de reconéixer que la seva previsibilitat facilita moltíssim la feina als periodistes.

Per cert. La presentadora del míting del míting del PSC ahir a Reus... no era la cap de premsa de la delegació del govern de la Generalitat?

Anònim ha dit...

Home, quan sí que va deixar tothom astorat Montilla és quan, a la URV, va exercir ell mateix de mestre de cerimònies, presentant el rector i el director del pla estratègic com si fos l'amfitrió. Al·lucinant!

Anònim ha dit...

Jo crec que ho fa per no fer faltes d'ortografia, Si escriu el català igual que el parla...

Anònim ha dit...

i quin problema hi ha que una periodista presenti un acte de partit? vivim en una societat plena de complexos!

Anònim ha dit...

I quin problema hi ha que uns periodistes facin un bloc?

Tondo Rotondo ha dit...

Què podem esperar d'un president que no te el nivell C...

No hi veig cap problema en que un periodista -o una- presenti un acte de partit, però potser no queda gaire bé que sigui la cap de premsa de la Delegació del Govern, doncs és un càrrec que hauria d'estar una miqueta al marge d'això i centrar.se en la institució. Tot i amb això -jo que no se ni qui és- si ha de presentar, doncs que presenti. Ja s'ho faran ells amb les seves històries. Que el poble camina per altres camis, prenyats de passotisme en molts casos.

Anònim ha dit...

No, no, no!!!
De molt bona tinta, m’han assegurat que el que duia no era una palm, era una llibreteta, d’espiral i quadrícula.
En Montilla no la sap fer funcionar una palm...