Oh, Vespella!

Amb un aire d’absència i dolça distracció... així ens estàvem al darrera de la barra de l’antic bar “Drako”, als Masos de Vespella de Gaià. Observàvem amb atenció com el paleta del poble (que ha reformat bona part de les cases multicolors del cim del municipi...) gesticulava i pronunciava paraules aflamencades per provar de mantenir una conversa intel·ligible amb el propietari del local, un dels molts súbdits estrangers que s’han jubilat a la zona...

Ja es podia entreveure llavors, i d’això ja fa almenys 12 anys, que al petit poble de Vespella de Gaià li convenia algú per posar fre a aquesta incomunicació lingüística entre els seus vilatans, els autòctons i els nou vinguts, belgues, fonamentalment.
No podia ser qualsevol individu. Aquesta persona havia de ser algú que es pogués empassar, sense vessar cap llàgrima de dolor, algun dels grans gripaus que l’artista- alcalde, Rafael Bartolozzi, havia deixat, com a llegat pel poble. Un poble, per cert, que era un dels pocs del Baix Gaià que tenia superàvit a les seves arques, abans de convertir-se en museu a l’aire lliure, és clar...

Però tornem als Gripaus: El nostre home havia de ser algú familiaritzat amb l’extinció i/o propagació d’incendis. Es a dir, algú acostumat a moure’s i sortir triomfal d’incendis i situacions de ris i crisis, en general.

I és que el nostre individu es trobaria amb una de les Bartolozziades més sonada: el Museu del Foc. Aquest Museu del Foc de l’època Bartolozzi volia mostrar els canvis ocasionats al municipi a causa del gran Incendi del 5 d’agost de 1993, quan la massa forestal de Vespella va ser totalment arrasada a causa d’un paorós foc que va causar cinc morts. Al Museu s’analitzarien els grans incendis de la història, les seves causes, orígens i conseqüències. De forma interactiva es mostraria els esforços de l’ésser humà per controlar aquests fenòmens naturals. No cal dir que això, al nostre home, li ve com anell al dit...

Suposo que ja sabeu els lectors del Saló dels Penjats qui ha estat l’home escollit, des de la normalització i normalitat més absoluta, per tan noble causa.
Què deu dir, en els seus hipotètics mítings a Vespella, el nostre home de la Fundació d’Art Contemporani, Mas d’en Plana, l’altre gran gripau que Bartolozzi va concebre com a lloc per pensar, estar i treballar...

Ja fa dies què pel Saló els Penjats plana una qüestió: ¿El nostre home ha celebrat algun acte de campanya al petit i bucòlic poble de Vespella de Gaià? I si és que ho ha fet, ¿Quines hauran estat les seves promeses electorals? ¿S’haurà atrevit, aquest prohom de normalització, a anar a vendre fum al municipi, fins no fa gaire Bartolutzzià?
Certament el nostre home es trobarà un mosaic (parlant d’art) no gaire prometedor. El 2003 el 89,2% de la població de Vespella va anar a votar: En aquests darrers comicis el nostre home ho hagués tingut del tot impossible perquè es va votar amb el sistema de llistes obertes. Amb tot, ara, a Vespella hi ha un regidor convergent i quatre de socialistes. La pregunta és obvia: ¿Els vilatans que van donar suport al candidat de CiU de 2003, faran el mateix ara, amb un candidat desconegut al municipi?

Ja ho deia Pessoa: “A la sínia del clos de casa meva l’ase roda que roda, i el misteri del món és d’aquesta grandària”. Si voleu llegir alguns versos de Pessoa traduïts al català: www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaportuguesa/pessoa.html