Diguem-ho sense embuts: aquest post és per tocar la pera i prou. Sabem que el cara a cara és un tema que provoca urticària a alguns polítics i, és clar, nosaltres som folloneros. Fa uns dies que Joan Aregio (CiU) no el demana i que Josep Fèlix Ballesteros (PSC) ha deixat de posar excuses. De fet, el socialista ni tan sols ens ha contestat la pregunta que li vam fer des del Saló dels Penjats el dia 13 de maig (per què no vols el cara a cara?). I a aquestes alçades de la campanya ja quasi hem perdut l'esperança de rebre el seu mail.
No passa res, no és un tema tan trascendental. Però veient la dimensió que va prendre fa una setmana i mitja vam consultar una politòloga. Ara que les aigües estan més tranquiles ja podem fer pública la seva resposta: no hi ha precedents, no hi ha cap partit de cap població del món que hagi perdut unes eleccions perquè un bloc de periodistes hagi publicat una pregunta com aquesta. O sigui que si algú ha fet un salt de la cadira en llegir el títol d'aquest post ja es pot relaxar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Per cert, es confirma que el PSC va passar la seva enquesta al Més Tarragona, que és la que han publicat.
Periodisme independent, en diuen.
El cara a cara? Aquí la única cara és la dura del Ballesteros. És un llop amb pell de corder, molta careta de no haver trencat mai un plat i desprès és incapaç de seure a debatre sobre les seves propostes.
Per cert, inenarrable lo del Centre d'Energies Renovables... no en tenen prou d'haver enganyat la bona gent de Vandellós, ara ho volen fer amb els de Tarragona!!!
Però quina cara més dura!
És curiós que ningú hagi notat un detall sobre l'enquesta del Més Tarragona.
Com menys edat tenen els enquestats, més creuen que guanyarà CiU: ho pensa el 42,5% d'entre 18 i 30 anys. Ballesteros nomès supera a Aregio entre els més grans de 65 anys (35% contra 34,6%).
O sigui que Aregio és el candidat preferit pel jovent, qui ho havia de dir. Serà que els joves no suporten que els facin beure amb una orella de ruc, i no s'empassen la melíflua de Ballesteros, que ho promet tot a tothom? O és que al PSC li funciona la campanya de visites guiades al Port dels iaios, amb passeig en golondrina i visita de Ballesteros incloses?
A Espanya, fa temps que els sectors més dinàmics no voten socialista, com lamentava El País no fa gaire:
"Los socialistas intentan invertir, 12 años después, la tendencia que aupó al PP al poder municipal
ANABEL DÍEZ - Madrid - 14/05/2007
El voto de los núcleos rurales y de poblaciones industriales es para el PSOE en tanto que el urbano, es del PP. Este dibujo se mantiene desde 1995, cuando se produjo el gran vuelco a favor del PP en las elecciones municipales".
Els socialistes, a Catalunya, a Espanya i a Europa, nomès saben vendre por i desqualificació de l'adversari. No es podia votar Sarkozy, perquè "és un perill", no es podia votar Mas perquè "és un prepotent", no es pot votar a Aregio... "porque es feo"!!!! (Elices dixit). Però de propostes, programes, èxits de gestió... poquets.
Per això cada cop més nomès els voten els iaios, com ens diu l'enquesta del Més Tarragona. Les clases més esporuguibles de la societat, les que no depenen d'ells mateixos per tirar endavant. I els funcionaris, els que ja ho tenen tot pagat.
Ara, la gent que s'ha de treure les castanyes del foc, els que munten un negoci, res de res. La propietària del Grup Tragaluz, una dona feta ella mateixa, ho deia a La Vanguardia: a la Barcelona socialista passen mesos i mesos abans no et donen un permís d'obertura o una llicència d'activitat. La burocràcia, com a Reus, asfixia el dinamisme dels emprenedors.
Resultat: menys dinamisme, menys llocs de treball, menys vida. Això sí, més dirigisme, més funcionaris, més comissaris polítics, més gent col·locada pel partit.
Resulta difícil de creure el sorpasso que venen les enquestes quan la satisfacció per la gestió municipal és majoritària i absoluta, i la majoria de gent amb ganes de fer-se un futur tria Aregio, i no Ballesteros, el candidat del subsidi.
Creure que guanyarà l'Aregio no té res a veure amb voler que guanyi l'Aregio. És a dir, a mi em poden preguntar a quin partit votaré i dir 'x' i després dir-me qui crec que guanyarà i dir 'y'.
Publica un comentari a l'entrada