Benvolgut Josep Fèlix Ballesteros,
Per què no vols fer un cara a cara amb Joan Aregio? La primera vegada que l'alcaldable de CiU te'l va demanar li vas contestar que si volia ser famós s'apuntés a Operación Triunfo i fa pocs dies vas dir que ja era massa tard. No ens has convençut! Per això et demanem que et busquis una excusa millor, ens l'enviïs a penjats@salodelspenjats.cat i la publicarem. Mentre ens esperem no farem hipòtesis, deixarem que les facin els nostres lectors a través dels comentaris. I ja que t'escrivim (fem servir aquesta tècnica epistolar que divendres vas retreure a Aregio durant el debat), abusarem del tema per preguntar-te una altra cosa: com és que als periodistes ens costa més parlar amb tu que amb l'alcalde?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Potser té por de perdre el cara a cara. L'Aregio se'l menjaria.
Gustosament miraria algún capítol d'Operasión Trumfo si s'hi apuntes el Joan Aregio, o en Ballesteros. Què pel cas... tots dos deuen tenir bones cordes bucals.
Ballesteros està acollonido. Ell pensava guanyar sense baixar de l'autocar i ara té por que en un cara cara l'Aregio se'l cruspeixi i decanti l'empat tècnic que hi avui.
A això se n'hi diu covardia.
Amb el cara a cara no s'acaba el món. Crec que el problema és que no se'ls dona prous propostes. Per què no fan una un xat públic, una trucada que pogués escoltar tothom... no ho sé... Crec que cal innovar.
Per què ell és LA CARA. Però LA VEU són l'staff del PSC a TGN, els mateixos que tallaven el bacallà quan manava l'alcalde Recasens, a l'època del Naranjito. I que volen venjar-se de la moció de censura del 89 (època del Cobi)
A les eleccions passades, era Ballesteros qui demanava un cara a cara a Nadal! I ara diu que el cara a cara no és el format adequat. Per què el va demanar fa quatre anys, doncs?
La clàssica tàctica de la cortina de fum. També podem citar el clàssic oriental: "Quan el dit assenyala la lluna, el tonto mira el dit".
La cortina de fum: Els socialistes no volen un Aregio-Ballesteros perquè coneixen la insolvència del seu candidat. Ells millor que ningú saben que Ballesteros és com un decorat del Oeste, una cara bonica darrera la qual no hi ha res. Per això busquen desviar l'atenció cap a si el Diari de Tarragona és pro-Aregio o no. Perixò no és l'important d'aquest cas.
També és indicatiu de la seva mentalitat sectària: nomès poden ser democràtiques les coses que els socialistes estimen convenients als seus interessos. Un cara a cara entre els dos candidats que poden ser alcaldes és bo pels ciutadans, il·lustratiu, democràtic, sa, positiu. Però, com que als sociates no els convé, ara resulta que el més important és saber si el DdT és tal o qual. A més: el DdT és UNA EMPRESA PRIVADA. Pot fer el que vulgui, nomès és deu als seus accionistes i als seus lectors. I qué, si vulguès ser pro-Aregio, o pro-Hamás, o pro-CORI? Seria la seva opció, i els lectors podrien triar. Els socialistes tot ho volen controlar i manipular, volen acallar la crítica, emmordassar els qui no diuen el que ells volen sentir. Quan no compren els periodistes, els amenacen (Bolaño: "No voy a parar hasta joderte").
"Quan el dit assenyala la lluna, el tonto mira el dit": L'important d'aquesta història és que Ballesteros i els socialistes es neguen a que la gent sàpigui com responen enfrontats cara a cara amb el seus rivals per l'alcaldia, que son Aregio i CiU. Li estan robant a la gent la possibilitat d'informar-se i, per tant, de ser més lliures per escollir. Tothom aplaudeix l'alta participació de les presidencials franceses. Doncs allà hi ha cara a cara, i si un candidat no el volguès fer, per por, per supèrbia o pel que fos, el poble elector el castigaria. Les motivacions del DdT no son l'important aquí; seria més important saber les motivacions del PSC i de Ballesteros per esquivar el debat, en bona llei, a camp obert i en igualtat d'oportunitats. Qué amaguen? De qué ténen por?
El DdT ha fet el que un diari ha de fer: exigir informació, transparència, debat, als responsables públics, i als que aspiren a les més altes magistratures. Aplaudir al que compleix i criticar al que no compleix. Ho ha fet en exercici d'un dret car de trobar a la Catalunya actual: la llibertat d'expressió. Qué innoble i que rastrer és furgar en la biografia personal del seu director per buscar-hi baixes intencionalitats, desitjos rastrers. És que podríem jutjar les intencions dels polítics en general, i les de Ballesteros en particular? No, veritat? Doncs tampoc podem fer-ho amb les del DdT i les del seu director, que aquí s'ha portat com un periodista valent amb la seva denúncia, i al servei dels seus lectors, que son els veritables perjudicats per la negativa poruga, rastrera, de baixa qualitat democràtica, d'un candidat que de renovador no té ni el nom (a l'ajuntament, al govern i a la oposició, des del 1983).
Si a Tarragona hi ha un candidat nou i renovador, es diu Joan Aregio. Un home que ha tornat a demostrar que és una persona honesta, valenta i preparat per a governar. Ballesteros és una figureta de Lladró: "mírame y no me toques".
Anónimo, anónimo, anónimo, cuanto convergente colocado con tiempo para escribir las consignas que les hacen llegar a primera hora de la mañana.
El diari no esta siendo objetivo, hace 4 años Nadal no quiso debatir, y ahora toca debartir con todos, si Aregio quiere darse a conocer que se patee la calle como han hecho otros...
Publica un comentari a l'entrada