No sempre s’explica la dimensió exacta de la realitat i el Fortí de la Reina n’és un bon exemple. S’ha dit fins a la sacietat que la procuradora Rosa Elias és la persona que va fer el primer pas per exigir l’enderroc del restaurant, que es va construir, per cert, passant olímpicament dels requeriments del Departament de Cultura de la Generalitat.
El que no s’explica, però, i és essencial per entendre el cas, és que el sogre de la procuradora tarragonina era Enric Olivé Martínez, l’alcalde de la ciutat que l’any 1953 va declarar zona verda l’entorn del Fortí i va acceptar la construcció d’un hotel.
Això és públic i està documentat al lloc web del Departament de Cultura. Si ho voleu comprovar: http://cultura.gencat.net/bpt/actual/docs/forti.pdf
En aquest mateix lloc web on també hi ha altres dades, si més no, sorprenents. Es detalla que el 1927 es va publicar que possiblement s’urbanitzaria tot l’entorn de la Platja del Miracle. El projecte era molt ambiciós i contemplava, entre d’altres propostes, la construcció d’un casino-hotel a l’interior mateix del Fortí.
També s’explica que el 1954 es va anunciar que el Ministerio de Información y Turismo havia declarat la construcció d’un hotel per a viatgers a la Punta del Miracle d’excepcional utilitat pública i d’interès nacional.
No s’acaben aquí les sorpreses: l’any 1962 l’alcalde Benigno Dalmau va anunciar que estava en tràmit la construcció d’un balneari-restaurant a la Punta del Miracle. Però el projecte tampoc no és va dur a terme. Un any més tard l’arquitecte Josep Maria Monravà va dibuixar els plànols del que hauria estat un restaurant i un edifici de catorze plantes, amb 84 pisos, construït a l’interior del recinte fortificat. El projecte no va veure la llum i el Fortí va romandre desocupat fins la dècada dels anys 90.
Ara es parla de l’enderroc del restaurant i ja hi ha un precedent a la zona. L’any 1965 a pocs metres del Fortí es va construir el restaurant Marina Roc. Poc després se’n va denegar l’obertura i anys després l’edifici va ser enderrocat, per no ajustar-se a la legislació vigent.
L’últim projecte data de l’any 1989, quan l’ajuntament va concedir llicència per construir-hi l’actual Restaurant Fortí de la Reina. La resta de la història, amics del Saló, ja la coneixeu.
Per cert, diuen que l’empresa que gestiona el restaurant instal·lat en aquesta construcció militar bastida en ocasió de la Guerra de Successió, es va constituir amb un capital d’1 milió de les antigues pessetes. També es comenta que un parell d’anys després es va fer una ampliació de capital de 9 milions de pessetes. L’aleshores màxim accionista va obtenir un crèdit per un import de 120 milions de pessetes per construir el restaurant i altres obres auxiliars. I una darrera dada: diuen que ara el valor cadastral del restaurant és de més de 370 milions de pessetes. Féu números...
Fins aquí el que cal saber del Fortí. Hi ha altres informacions que convé tenir per conèixer la dimensió exacta de la realitat però, de moment, es quedaran al rebost del Saló dels Penjats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
No acabo d'entendre aquest paràgraf:
"El que no s’explica, però, i és essencial per entendre el cas, és que el sogre de la procuradora tarragonina era Enric Olivé Martínez, l’alcalde de la ciutat que l’any 1953 va declarar zona verda l’entorn del Fortí i va acceptar la construcció d’un hotel."
Per què és essencial per entendre el cas?
I ke importa ke va passar abans de 1989? el ke importa és qeu es va construir un restaurant en zona verda, i punto. S'està debatent el KE va passar, i no el PERKE.
Què l'enderroquin ja.
Aquestes dades potser no són trascendentals, però no deixen de ser cuiroses i demostren que, a banda, de la llicència que ara està en judici, el culebron ve de lluny. La memòria històrica és important.
I el fet que qui declarés zona verda aquell espai fos el sogre de Rosa Elias... no deixa de tenir la seva conya. Ni Benet i Jornet inventaria una història aix!
Tot aixó esta molt be nois, la memoria historica es important, pero el realment important es el per que la Sra. Elias s'ha entestat durant 18 anys en pleits i mes pleits per tal de que s'enderroqui el restaurant.
Deixant de banda la legalitat o no de la llicencia ( no hi entro per que esta claret) el que m'agradaria saber del cert son els seus motius, els de veritat,per fer el que ha fet.
Ho dic per que aquesta Sra. no ha dit mai res d'altres xanchullos ciutadans que han sortit a la llum amb posterioritat, ho dic per Terres Cavades, Parceles Iborra.....i un llarc ecct.
No sera veritat allo que es diu per Tarragona que aquesta Sra. el que ha fet ho ha fet per venjança, per que van fer fora al seu martit de L'Ajuntament en diverses vegades i desde diversos ( Psc peirmer i Unio despres )partits?
I posats a buscar perquès ... quins són els veritables motius de qui ha fet el darrer comentari ? No està ell també instrumentalitzat ? I no ho estic jo mateix ?
La llicència del Fortí és il.legal. I prou conya.
els tomahaaawks!
Senzillament crec que en el tema del fortí hi ha massa marro i res de clar.
Doncs suposo que la sra. Elias en qüestió no te cap obligació de convertir-se en una oenagé i dedicar-se denunciar qualsevol irregularitat. Ha escollit aquest tema en concret i punt.
i si, els "veritables" motius fossin els que insinues, anònim? no hi hauria una il·legalitat? no caldria enderrocar el restaurant? que més dona per quin motiu ho ha engegat?
M'agrada que en un blog de periodistes es digui que "No sempre s’explica la dimensió exacta de la realitat".
Publica un comentari a l'entrada