Vols fer una aportació que no té res a veure amb cap post?

dijous, 21 de juny del 2007

Jordi-Miquel Sendra Vellvè (CiU)


1. A quina escola vas anar?
Al Col·legi Sant Pau. És d’aquelles coses que porto amb molt d’orgull.

2. Quan eres petit/a, què volies ser de gran?
Volia ser com el meu pare. Un home immens que inspirava respecte.

3. Com i quan vas guanyar els primers diners?
Matant rates a la Central Nuclear d’Ascó quan la construïen.

4. Quan vas deixar la casa dels pares?
Als 20.

5. Quants metres quadrats té casa teva?
95 m2.

6. Tens home/dona de la neteja?
No.

7. Quantes persones viuen amb tu?
La meva esposa i els meus dos fills (Marina i Erik).

8. Tens animals domèstics? Quins?
Bé, jo no. La meva filla té un conill d’índies (cobaya)

9. Una ciutat que t’agradi i no sigui Tarragona
New York, San Francisco i Barcelona

10. Un llibre que no has acabat.
Bé, acostumo a acabar-los tots. Però, El nom de la Rosa. Havia vist la pel·lícula abans.

11. Una cançó
Una sola? Buff, és difícil. N’hi ha tantes. Cada fase de la vida té la seva música. Heroes (David Bowie) o Lazy (Deep Purple) o Shine on you crazy diamond (Pink Floyd) o November Rain (Guns and roses) (Res dura per sempre, ni tant sols la pluja de novembre) o The only living boy in New York (S&G) (Avui no tinc res més per fer que somriure) o Imagine (Lennon) o Stairway to heaven (Led Zeppelin).Ep! I me'n deixo unes quantes!

12. Una sèrie de televisió
N’hi han hagut moltes. Hotel Fawlty (Monty Python). Married with Children (Al Bundy, el millor).
Entre les catalanes, sens dubte Nissaga de Poder

13. Quina melodia sona al teu mòbil?
El telèfon de la iaia. Riiiiiiiiiiiiiiing!

14. Quin vehicle condueixes?
Cintroën Xantia 1999.

15. Carn o peix?
Difícil elecció. Carn.

16. El teu periodista preferit (no cal que sigui de Tarragona)
Joan Maria Piqué.

17. Has entrat mai al salodelspenjats.cat? Amb quina freqüència visites el bloc?
Cada dia.

18. Quin regidor/a del mandat anterior enyoraràs més?
Pa lo bueno y pa lo malo, Nadal.

19. Quin regidor/a del nou consistori coneixes més i quin coneixes menys?
Més: Joan Aregio. Menys: els nous regidors dels altres grups.

20. A què et dedicaves l’any 1989?
Era Tècnic Informàtic al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

20 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que he estat el primer en opinar i, pel fet d'estar desvinculat actualment del món polític tarragoní, crec que la paletilla del premi ha der Guijuelo i no pas Jabugo. Jo dic que la entrevista és al Sergi de Los Rios. Ja em direu.

Anònim ha dit...

SENDRA

Anònim ha dit...

El Jordi Sendra

Anònim ha dit...

Alejandro Fernández, PP

Anònim ha dit...

El Sendra, sens dubte: va anar a Sant Pau, son pare és gros, coneix l'Aregio i tenia una empresa de neteja o desinsectació.

Anònim ha dit...

Em fa gràcia que algú es pensi que sóc jo, que a l'any 1989 tenia 13 anys i difícilement podia treballar a cap Departament de la Generalitat!!!!

saló dels penjats ha dit...

Hi ha gent que et valora molt Alejandro i aquesta és una mostra.

Anònim ha dit...

Molt bona, Alejandro!

Anònim ha dit...

Wally de los Ríos

Anònim ha dit...

En sendra té tres fills si no vaig errat.

Anònim ha dit...

jo també crec que és el Sendra, treballava de funcionari , però sempre el veig conduïnt una moto i no en cotxe ????

Anònim ha dit...

La resposta correcta és Jordi Sendra (ja ho hem posat al títol del post). Felicitats a tots els que l'heu encertat! Veiem que hi ha nivell entre els lectors...

Anònim ha dit...

Efectivament, tinc tres fills, el primer (una nena la Maria del Mar) del meu matrimoni anterior. En la resposta volia dir que visc amb els dos petis.

En relació al vehicle, fa dos anys que vaig comprarme una moteta per anar per ciutat.

Podrieu fer amb tots els qüestionaris com Cucafera, que ha dit el perquè creu que sóc jo.

Anònim ha dit...

Collons com estan les dretes amb el Piqué, ja es veu que el troben a faltar.

Anònim ha dit...

Tilla: Trobem a faltar als bons periodistes. A canvi, hem d'aguantar envejosos com tu.

Anònim ha dit...

Per cert, ja ho deia en el qüestionari que cada època de la vida té la seva música. Acabo d'arribar de la "performance" dels músics de l'AMT a la Plaça de la Font. Avui és (era)el dia internacional de la música i han versionat als Beatles. I lògicament m'ho he passat d'allò més recordant vells temps, velles emocions. Si bé és cert que Sargent Peppers's és l'àlbum del segle, jo em quedo amb dues cançons d'Abbey Road que avui m'han emocionat: "Oh Darling"" i "I want you (She'so heavy)".

Impresionant.

Aprofitant, estaria bé que poguessim comprar la samarreta del dia que portaven els músics i currantes d'aquesta nit.

Unknown ha dit...

Després d'un post certament dur amb en Jordi Sendra i les seves declaracions sobre el POUM, va bé un contrapunt distés... així l'anem coneixent millor els qui no som d'eixe món...

Anònim ha dit...

Ei Jordi!
T'agraïm molt les teves aportacions al bloc! Gràcies pel bon rotllo!

Anònim ha dit...

I a l'Alejandro també, és clar! A més, ell que és blocaire, fins i tot ens va dedicar un post

Anònim ha dit...

Piqué, Piqué!!!.... li agradava bordejar els límits de la professió... es creia que era bó, .... Làstima que marxès!... haguès tingut més d'una experiència judicial enriquidora... i calmant!! Amb alguns anys més serà molt bó, sinò es ven al millor postor. Li faltava perspectiva, ponderació, prudència, proporcionalitat.... És curiós que ho trobis a faltar.... o potser no és curiós.